Històries de covid-es: des de la farmàcia

La Pilar: “Vivim moments d’estrès. No deixem de dispensar, dispensar i desinfectar”

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

Una altra de les professions a primera fila és el personal farmacèutic. La Pilar treballa en una farmàcia de tota la vida, a la Prosperitat. Atén els clients entre tensions, moltes normes de seguretat i paciència. “Visc amb la meva filla, el meu home i dos gossos. Surto a treballar però hi ha moments que m’agradaria ser a casa, perquè la situació a la feina sovint és una mica estressant. És el que té de dolent anar a treballar a un lloc que potser entres en contacte amb gent que potser està patint aquesta pandèmia.”

L’arribada de la pandèmia va empènyer moltes persones cap a la farmàcia, a la recerca de mascaretes, gel desinfectant, alcohol, termòmetres i guants, però també de respostes. “Al principi la gent venia angoixada a la mínima que tenia febre. Els termòmetres es van acabar en un tres i no res, i encara no en tenim. Et preguntaven si tenien la covid-19 o no, i clar, nosaltres els havíem de dirigir al 061, però el 061 estava col·lapsat. L’alternativa era trucar al CAP, però no sempre contestaven. Nosaltres no els podíem dir res. A banda de la feina de dispensar, estem en una acció social. A més dels medicaments, sempre els fas algunes recomanacions, perquè et trobes de tot. En ser una farmàcia de barri, som com una família.”

Precisament per ser una farmàcia amb una clientela bastant fixa, li sap greu que les presses i l’estrès del dia a dia no li permeten fer un seguiment de persones que fa temps que no apareixen. “Normalment li preguntes a alguna veïna o truques si tens el telèfon, perquè veus que triga a venir i saps que aquella persona viu sola i potser li ha passat alguna cosa. Ara és la gent qui ve i et diu que li ha passat això o allò altre, perquè la veritat és que no tenim temps, no parem de dispensar. Sí que hi penses però no tens el temps de poder trucar. Dispensar, dispensar… i poca cosa més.”

Prevenció a la farmàcia

Com altres comerços, van haver d’augmentar la seguretat a l’establiment. “A la farmàcia vivim moments d’estrès. Al principi despatxàvem amb la porta oberta però la gent no respectava les distàncies, havíem posat una senyal a la terra però la traspassaven… i estàvem una mica inquietes, perquè per moltes mascaretes que ens poséssim, havíem d’anar desinfectant.” Per aquesta raó, van decidir començar a atendre a través de la finestreta. “Ara, encara que sembla que estiguis dins una peixera, tenim més tranquil·litat. Hi ha gent que entra per la finestra, però ja t’apartes tu.” És una altra més de les moltes normes de seguretat que han de vigilar constantment. “Anem de client en client, portem els guants, portem la mascareta, ara portem també una que és com una pantalla de plàstic, perquè a vegades la mascareta ofega molt. Entre client i client anem rentant-nos les mans amb el gel hidroalcohòlic, no toquem les coses que venen de fora, les monedes…”

Molta clientela

“Crèiem que amb això del ‘queda’t a casa’, no vindria tanta gent, però resulta que cada cop hi ha més gent. Suposo que serà una excusa per poder sortir de casa.” Els productes més sol·licitats són, òbviament, les mascaretes. “Els gels hidrohòlics al principi es va acabar de seguida però ara ja tenim subministre. L’alcohol de 90 i 96 és el que va en entregues de 5 o 6 cada certs dies. Els guants els anem donant en sobres de 10, per anar repartint entre la gent. Per cert, es poden netejar i reutilitzar. Perquè abans anaves pel carrer i et trobaves burilles, però ara són els guants i les mascaretes. L’incívic continua llençant coses al terra.”

Algunes persones, poc conscienciades

Malgrat que ja portem dies de confinament, i de les dades de malalts i defuncions, la Pilar assegura que es troba amb veïns i veïnes que encara no són conscients del risc. “Veus persones que sembla que el tema no vagi amb ells, que estan anant a la plaça sense mascaretes, sense guants, sense res. Pel carrer i tan tranquils. I li dius i et diuen que no passa res.” Encara la sorprèn més en els casos de coronavirus confirmats. “Hi ha qui ve des de l’hospital, de la Vall d’Hebron, amb un coronavirus positiu i et ve sense guants, sense mascareta… no hi dones crèdit… I estan tan tranquils. És una cosa que va en funció de la consciència de cada persona o que no li han vist prou les orelles al llop.” Tot plegat, afirma, fa que costi mantenir sempre el somriure.

Fotògrafa del confinament

A banda de la seva professió, la Pilar té una gran afició per la fotografia. Pertany als col·lectius 9 Barris Imatge i el Grup Foto Roquetes. Aquests dies aprofita les vistes des de casa, des del pati de llums. “Es veuen totes les cases, la gent estenent, el gat que va per allà, el que surt amb el gosset…” I també el camí entre casa seva, a les Roquetes, i la farmàcia, a la Prosperitat, per capturar algunes imatges inèdites del paisatge. “No surt amb la càmera de fotos, sinó el mòbil. No has de pensar en paràmetres ni res i és més discret. I faig unes fotos molt bones. Soc fotògrafa però no soc tècnica. M’agrada captar el moment. M’agrada compartir fotografies i vaig pensar que els que són a casa no veuen què passa fora, però jo que haig de sortir, ho veig. No em surto del meu cercle. No puc anar fins a Àngel Pestanya. Faig Joaquim Valls i per darrera el mercat de Montserrat, que és el meu territori. Em sap greu perquè m’agradaria fer fotos de la gent que estem treballant, però fer fotos de persones ja és una mica més complicat pels drets d’imatge i aquestes coses. Però de lluny he pillat al del butà, a l’afilador, als que van amb els gossos. De lluny i si pot ser que no se li vegin les cares.”

La Pilar ha trobat una gran diferència entre la quantitat de gent que es troba al matí i a la tarda. “Pels matins a les Roquetes hi ha gent a discreció. Com agafo el carrer de les Torres, que va cap al Mercadona i el Mercadona a les 8.45h ja té una bona cua. O la gent que va al mercat. Veus a vegades el senyor gran amb el carro, sense la mascareta, passejant-se… I a la nit, poca gent n’hi ha.”

A casa

Quan arriba a casa, gaudeix dels experiments culinaris que fan el seu marit i la filla. “Un cuina i l’altre fa d’ajudant, he provat ‘platillus’ variats. És un avantatge. I després poder estar junts en família. Arribes a casa i dius ‘gràcies per haver arribat i que tot estigui bé” Sí que troba a faltar, però, els seus pares. “Els tinc a prop i fa un mes que no els veig. El meu marit o la filla els porten el menjar.”

Tanmateix, reconeix que no aconsegueix deixar dins la farmàcia l’obsessió per la desinfecció. “Soc d’aquelles de ‘ja t’has rentat bé les mans?’ I a casa em diuen ‘ja estàs de nou amb el mateix’. Clar, abans ja ho feia, però ara més accentuat. Ja t’has rentat? Ja t’has desinfectat? Has tocat res? Has desinfectat les potes als gossos?” Confessa que prefereix no seguir les notícies. “Prefereixo fer-me la meva bombolla. Faig el que puc, amb la meva professió, ja contribueixo el que puc. I no vull obsessionar-me. El que s’aprèn és valorar el dia a dia i que no fa falta res més que el que ja tenim. Almenys en el meu cas. Dono gràcies per poder explicar la situació i perquè contribueixo amb la meva feina a que tot vagi bé. I que quedi en un record d’una cosa que va passar.”

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies