Històries de covid-es: les cosidores

La Natividad Bragado ha cosit 225 de les mascaretes que s’han repartit des de la xarxa de suport de la Prosperitat

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

El testimoni d’avui és el de la Natividad Bragado, una de les cosidores que estan fent possible que la xarxa de suport de la Prosperitat pugui repartir mascaretes a qui ho necessita.

 

La Natividad ha estat tota la vida davant la màquina de cosir. Va arribar a Barcelona des del seu poble, Fermoselle (Zamora). En un principi es va establir a la Trinitat Vella, i després es va traslladar a la Prosperitat. Allà, als baixos de casa seva, va obrir un taller de costura. “La meva germana gran em va ensenyar a tallar, sempre he cosit. Al taller fèiem de tot, molta feina.” Des que es va jubilar, la Natividad viu al seu poble bona part de l’any. Els fills la porten aquí per Nadal. “L’hivern el passem normalment aquí, perquè allà fa més fred.” Es queden al barri fins a la primavera, quan retornen a Fermoselle per preparar l’hort. Enguany, però l’esclat de la pandèmia i el confinament els ha obligat a romandre més temps a Barcelona, i el seu marit s0ha hagut de conformar amb plantar un hort al terrat. “El dia 14 es va paralitzar tot i el dia 15 anàvem a celebrar-ho aniversaris i sants. Era l’aniversari de l’avi i del nét i ho anàvem a celebrar el diumenge 15 tots plegats. Ja teníem restaurant. Ara el 22 de maig hi ha un altre aniversari, ja en seran 3. El dia que puguem sortir, serà molt gran. Ja podrem estar junts, o bé en casa del meu fill o on sigui.”

Davant el canvi de plans, la Natividad va decidir contribuir fent el que millor sap fer. “Com sé cosir i posar-me davant la màquina és una alegria per a mi, i tinc la farmàcia aquí davant, els vaig dir  que si em donaven teles, perquè no podia jo sortir a comprar-ne, podia fer mascaretes. I em van dir que sí. A casa tenia cintes per fer les tires.”

En total n’ha cosit unes 225 aproximadament. “I si hagués tingut més tela, encara n’hauria fet més. Algunes les he fet de 22 centímetres d’ample, altres a 25 centímetres, perquè les cares són diferents.” Formen part de les mascaretes que s’han distribuït a partir de la xarxa de suport veïnal de la Prosperitat. “No sé si ja les han repartit totes o n’ha quedat alguna, perquè em deien que també hi havia senyores grans que no en tenien i que les deixarien allà per a elles. Però si teniu més tela, me’n podeu enviar.”

Es confessa emocionada per l’agraïment que l’han fet arribar. “Sembla que fins ara no he existit i mira que n’he fet, de coses. Em vaig emocionar, vaig anar a la farmàcia i se’m saltaven les llàgrimes. Sembla que ara, després de tants anys, Barcelona m’ha reconegut.”

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies