Històries de covid-es: música confinada

Mateólika intenta sobreviure amb una agenda sense concerts

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

Els professionals dels camps de la cultura i les arts escèniques són alguns dels més perjudicats d’aquesta crisi. Per això hem parlat amb un músic molt conegut al districte, Mateólika, a qui per cert, felicitem des d’aquí, perquè demà és el seu aniversari, que també l’haurà de celebrar confiant. En Mateo no perd el somriure tot i que creu que la situació serà molt complicada per als músics com ell i els locals on toca. Confia en l’energia de la gent de Nou Barris per sortir de la millor manera possible d’aquesta situació.

Confessa entre somriures que el confinament no l’ha afectat tant perquè havia fet una pretemporada. “Soc pare des de fa 7 mesos, la meva activitat d’entrar i sortir ja s’havia limitat molt. La nena ha estat com una descompressió, i quan ha arribat aquesta situació ja ha estat una mica ‘bé, tampoc és per a tant’… Ja no sortia tant. Anava a assajar, tornava, quedava amb la gent però no tant com abans. Ho estic portant prou bé, no estic molt angoixat ni amb molta ansietat per trepitjar el carrer. El trepitjo, perquè tenim dues gossetes, i ens anem tornant la meva companya i jo.”

Malauradament no pot dir el mateix a nivell laboral. “Com a la resta de la gent que es dedica a la faràndula, se’ns ha tallat tot. S’han anul·lat tots els concerts de març, abril, maig… i jo no soc ni autònom. Vaig sol, i estic jo sol amb la meva guitarra. Darrere no tinc res, cap suport, cap matalàs, res. És molt fotut.” L’agenda es va buidar fins a nova data. Des del primer moment, però, intenta mantenir-se en actiu i treure ingressos d’on pot. “Faig el que puc. Estic fent algun concert en streaming via Instagram, Facebook, Youtube… he provat totes les xarxes socials ja. Intento  ‘passar el barret’ digitalment. Hi poso el bizum, o la gent em pregunta per privat el número de compte, i tinc la sort que la gent s’ha portat molt bé.” A més, agraeix que la seva llogatera els hagi perdonat la meitat del lloguer.

“Ara ric, però és un drama”

Mateo parla de tots aquests problemes sense perdre el somriure, però és conscient de les conseqüències que tindrà aquesta crisi. “La preocupació que més em ve al cap, és el que passarà a partir d’ara. Perquè no puc estar fent el 100% per Instagram. Fas un concert, fas dos… diuen que hi haurà ajuts. I a mi no em subvencionarà ningú, ni al bar de la cantonada de la Prospe tampoc. Ara ric però és un drama. Els petits bars, que feien un concert i un vermut i petits concerts per la nit, aquests, amb el seu autònom, estaran molt fotuts.” Però s’aferra optimista a l’esperit de Nou Barris. “Aquesta banda de Barcelona sempre ha estat molt lluitadora i molt solidari, com ara s’està organitzant per tot aquest tema. Anímicament quedarà tocat, és lògic, s’està morint molta gent, quedarà tocat sí o sí, però crec que es recuperarà amb força. Segur.”

Tot en pausa

A banda de la part econòmica, la banda creativa de Mateólika també ha quedat aturada, o com a mínim, mig paralitzada. “Estàvem component les cançons del proper disc i s’ha quedat tot penjat. I estem ara amb el telèfon, que si jo gravo un tros i el comparteixo. El meu germà li posa la bateria i em diu el que té. I anem fent així. Trobo molt a faltar trobar-nos al local, assajar, prendre la cerveseta de després… això, això, la quotidianitat. Tampoc és que trobi a faltar res més que la quotidianitat.”

Però tampoc vol que la quotidianitat torni sense una reflexió seriosa. “Més enllà del moment d’estar amb tu i veure cap a on vas i tot aquest rotllo, que també està molt bé, cal una reflexió global. I que com a mínim surti alguna cosa millor de tota aquesta bogeria. Si a Barcelona ara ja no es veu tot aquell núvol marró que es veia quan pujaves cap a Torre Baró i miraves cap al mar, doncs potser no fa falta que vingui una altra pandèmia per adonar-se’n que ara està net l’aire.”