Històries de covid-es: valors

Nou Barris demostra l’esperit solidari i lluitador

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

Abans de continuar teixint aquesta xarxa de memòries sobre el confinament, volem recuperar i posar en valor alguns dels aspectes que trobem durant les converses amb els i les protagonistes. I un dels fets que més destaca, és la solidaritat i la cooperació veïnal.

En aquests dies de nerviosisme, angoixa o fins i tot pors, són molts els veïns que dedica el seu temps lliure a ajudar o donar suport a aquelles persones vulnerables de l’entorn.

Hem conegut, per exemple, el Joan Villar, un dels coordinadors de la Xarxa de Suport de Verdum, una de les que han sorgit al districte. Assegurava orgullós: “Estem fent barri. Moltes persones estàvem desconnectades del barri i desconnectades entre nosaltres. Al barri i dins la xarxa hi ha moltes diferències culturals, socials, polítiques… tot això ens ho estem saltant. Posem en comú els problemes per buscar una solució. Estem fent un pas endavant enorme com a societat.”

Ell mateix també era població de risc i rebia suport, de voluntaris com el Roger. “No tinc clar com en sortirem, però si les persones ens donem un cop de mà a tothom segur que serà més fàcil de portar. Cadascú té les seves casuístiques, qui pot estar fent més feina des de casa, la fa, qui pot sortir al carrer perquè no és un col·lectiu de risc o perquè no li fa respecte enfrontar-se en això, ho fa amb tota la bona voluntat. Tothom amb qui estem en contacte el que preval és el bé en comú i no l’individu.”

Hem conegut persones com la Natividad Bragado, que ha cosit més de 200 mascaretes dins la xarxa de cosidores. “I si hagués tingut més tela, encara n’hauria fet més. Algunes les he fet de 22 centímetres d’ample, altres a 25 centímetres, perquè les cares són diferents. No sé si ja les han repartit totes o n’ha quedat alguna, perquè em deien que també hi havia senyores grans que no en tenien i que les deixarien allà per a elles. Però si teniu més tela, me’n podeu enviar.”

I també la Lorena Sopena, que s’ha preocupat per la situació que estan vivint els sensesostre que han acampat prop de la Seu del Districte. Des de la xarxa del 3 Voltes Rebel, els han proporcionat mascaretes i aliments. “Estic treballant amb ells a nivell fotogràfic i també amb entrevistes. Volia visibilitzar els invisibles, gent que sempre està allà, porta molt de temps acampada allà i que sorgia el dubte que davant aquesta crisi, com s’ho estaven plantejant o com ho estaven vivint tots ells.”

L’escola ha demostrat ser molt més que un centre d’ensenyament. Des de l’Institut Escola Trinitat Nova, el seu director, Joan Artigal, ens va explicar com la principal preocupació ara mateix és donar suport als alumnes i les famílies des de tots els punts de vista, no tan sols acadèmic. “Quan tornin els alumnes a les escoles, tindran una motxilla molt gran. Quan truquem, no truquem per posar deures, truquem per formar part d’aquesta motxilla, per compartir aquest espai i que vegin que no estan sols, que ho estem vivim amb ells. Hem d’entendre cada alumne, quina situació està vivint. Així podem fer propostes que els serveixin per aprendre. Haurem d’aprendre a ser més autònoms, a organitzar-nos, a tenir paciència. Si no fem que els alumnes reflexionin sobre el que està passant, no estarem fent una bona tasca educativa. Després ja tindrem molts recursos d’internet.”

Per això tenen un equip amb educadores socials, emocionals, una dinamitzadora audiovisual i un dinamitzador comunitari, l’Otger Cano, que també es preocupa del benestar de les famílies de l’escola. “Estem fent acompanyament a famílies, un suport molt individual. Cada tutor truca a la família i parla amb l’alumne i amb la família, i a partir d’aquí detectem necessitats a cada família. Des de necessitats més pràctiques, com el tema d’internet i les noves tecnologies perquè l’alumne pugui treballar els materials que es donen des de l’aula, a altres situacions de falta de recursos i de risc d’exclusió social. Tenim famílies que, per exemple, no tenen permís de residència. Això fa que no puguin accedir a les ajudes oficials, que s’hagin de buscar vies alternatives. També ens trobem amb famílies que necessiten ajuda a l’hora de fer tràmits burocràtics o administratius perquè no tenen els coneixements o els recursos, doncs l’equip de comunitari i l’equip de professorat, intentem ajudar-los.”

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies