Històries de covid-es: a primera línia

Infermeres, farmacèutiques i caixers de supermercats, algunes de les professions amb més risc

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

Avui recuperem tres dels perfils professionals que estan vivint la pandèmia en primera línia. Hem parlat amb una infermera, una farmacèutica i un caixer d’un supermercat, tots tres de Nou Barris i totes tres professions que s’han revalorat als ulls dels ciutadans aquests dies, juntament amb altres com, per exemple, el personal de neteja. Tenen en comú la tensió i l’estrès del dia a dia.

Mónica de San Nicolás està vivint la crisi sanitària des d’una zona 0, la UCI de l’Hospital de Sant Pau. Malgrat una extensa formació i experiència com a infermera, ens va confessar que la situació sovint la sobrepassa. “Vivim situacions molt dures, no només a nivell físic, que acabem esgotades, sinó a nivell mental. Hem viscut situacions que mai havíem imaginat haver de viure a nivell professional. Mai m’hagués imaginat veure persones morir sense poder estar amb família, gestionar l’angoixa.”  La gestió d’aquesta angoixa la porten una mica millor des que han entrat les tauletes i poden posar en contacte malalts i famílies a través de les videotrucades. ”El vessant humà sempre ha estat important però ara té encara més importància. Les famílies ho agraeixen moltíssim, i nosaltres ho notem en la recuperació del pacient. És com un medicament, una recàrrega d’energia que li donem, poder veure a les famílies, als néts, poder estar en contacte amb ells encara que sigui a través d’una pantalla.”

 

Les farmàcies han rebut també bona part de la pressió de gent preocupada per símptomes i clients a la recerca de mascaretes, alcohol i guants. La Pilar ho està vivint des d’una farmàcia de barri  a la Prosperitat. “A la farmàcia vivim moments d’estrès. Al principi despatxàvem amb la porta oberta però la gent no respectava les distàncies, havíem posat una senyal a la terra però la traspassaven… i estàvem una mica inquietes, perquè per moltes mascaretes que ens poséssim, havíem d’anar desinfectant. Ara atenem per finestreta i tenim més tranquil·litat. Hi ha gent que entra per la finestra, però ja t’apartes tu. Anem de client en client, portem els guants, portem la mascareta, ara portem també una que és com una pantalla de plàstic, perquè a vegades la mascareta ofega molt. Entre client i client anem rentant-nos les mans amb el gel hidroalcohòlic, no toquem les coses que venen de fora, les monedes…”

 

I també saben molt bé què és la pressió social als supermercats. Treballadors com en Víctor descriuen jornades de reposar productes, baldes buides i certa obsessió per determinats productes. “Hi ha clients que venen i t’agraeixen que siguis allà, que t’aplaudeixen, que et porten detalls. I després hi ha gent que no. Que no respecta, que no entén que han de fer cua perquè no hi hagi tanta gent a la botiga. També qui surt tots els dies a comprar i l’intentes explicar, perquè sobretot és gent gran, que no ha de sortir tan sovint, que si algú els pot anar a comprar… i et posen mala cara, tot i que els hi dius amb tota la bona fe. N’hi ha de tot, la veritat. Hi ha més dolent que bo, però la gent que ve i t’ho agraeix que hi siguis,  et fa un somriure, s’agraeix, és bonic.”

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies