Històries de covid-es: des de la gerència de Nou Barris (2a part)

Nou format per al plenari i una reformulació d’actes populars com les festes majors

Demà dimecres està previst el primer plenari de Nou Barris enmig de la pandèmia de la Covid-19. Ahir us vam oferir el primer extracte de l’entrevista que hem fet al gerent del districte, Gabriel Duarte, per conèixer com s’està vivint la situació des d’una posició de responsabilitat municipal. Us n’expliquem a continuació la segona part del vídeo. Si el vau veure fins al final, ja sabreu que respon a temes com què passarà amb els actes massius com ara festes majors o els plenaris. També dibuixa com ho viu ell a nivell personal.

Plenari telemàtic

Fa anys que les sessions plenàries de Nou Barris es retransmeten en directe a través d’internet. Demà no serà diferent, ja està preparat l’enllaç. La diferència és que serà una sessió telemàtica. L’equip de govern i els consellers dels diversos partits seran a casa i intervindran a través de videoconferència. “L’ordre del dia és el d’un plenari ordinari. Tindrà l’informe de la Regidora, que en les circumstàncies actuals, el contingut que plantejarà serà sobre la gestió de la crisi de la COVID-19. Hi haurà el punt de control de l’oposició, els precs i preguntes al final. Evidentment ens haurem d’adaptar a la videoconferència, no ens queda una altra opció. No es farà a la Seu del Districte, ho farem en l’espai virtual de la plataforma que tindrem tots els districtes. Però el farem per streaming, en temps real, perquè sigui accessible a qualsevol persona.”

Si una cosa caracteritza les audiències públiques i els plens de Nou Barris és la participació del veïnat. Aquest cop haurà de ser remota. “S’ha establert un canal de comunicació per registrar la participació dels ciutadans, com es fa als plenaris. En aquest cas, el que no hi haurà és el torn aixecant la mà. És aquest ‘ara aixeco la mà’ a l’hora d’intervenir, el que canviarà. Estan buscant la manera en la que els veïns de Nou Barris puguin registrar la pregunta o intervenció en el punt que els interessi participar. Perquè segons el reglament de Nou Barris es pot intervenir en els punts de l’ordre del dia.” En aquesta línia, s’ha habilitat un web per incloure preguntes a la sessió. Això sí, hi ha un temps límit: teniu fins avui a les 18h.

Festes majors suspeses

Aquesta època de l’any és la més abundant en actes populars. Diumenge passat s’hauria celebrat La Cultura va de Festa i estarien en marxa o a punt de començar unes quantes festes majors a diversos barris. Però tots els actes s’han suspès o ajornat, inclosa també la Festa Major de Nou Barris, que habitualment se celebra a mitjans de maig. “La festa ja està suspesa com a tal. En principi no es recuperarà en un altre moment. Pel que fa a les festes majors dels barris, totes depenen de subvencions, que és un tema que s’està acabant de treballar ara mateix. En general, les festes majors (tant les que es puguin canviar de dates al calendari com les que seran a finals d’any) haurem de repensar-les d’alguna manera. Hem de ser realistes. No podem afrontar festes majors d’una setmana, amb concentracions importants de gent al carrer… Districte el que farà serà acompanyar les entitats protagonistes de l’organització de les festes per a veure si es poden reformular. No és només el cas de les festes majors dels barris, també altres activitats que tenien previstes a la via pública. La idea és flexibilitzar la reformulació dels projectes.”

Iniciatives ciutadanes de suport

Hem preguntat Gabriel Duarte també sobre les xarxes de suport veïnal que han sorgit als barris per fer front solidàriament als efectes de la Covid-19. Considera que és un tret característic de l’ADN del districte i explica que han col•laborat amb algunes iniciatives. Un exemple seria la l’experiència de la fabricació de material protector al Parc Tecnològic, en coordinació amb les xarxes ciutadanes de makers, o la pàgina web amb la informació sobre les diverses xarxes de suport. “Ha estat una explosió de solidaritat i de cooperació important a tenir en compte de cara al futur. Els tècnics de barri han anat proporcionant la informació que els permetés també a ells poder ajudar o contactar amb persones amb necessitats, a partir d’eines i recursos de l’Ajuntament. Garantir la seguretat per poder fer ús de l’espai públic, per poder realitzar accions de solidaritat, proporcionar material per a la fabricació de mascaretes.. tot això ja sigui a partir de Barcelona Activa, que ha centralitzat material, o segons el cas gestionar la cooperació entre Ajuntament i entitats.”
A partir d’ara, Duarte és conscient que queda molt per treballar i combatre els efectes socioeconòmics negatius que en sortiran de la crisi del coronavirus. “Segons arribem a la seminormalitat és veritat que la part de la salut i les mesures sanitàries quedaran com un condicionant a l’hora de relacionar-nos, però el més important és com afrontem la foto socioeconòmica amb la qual ens trobarem, i crec que aquest precedent ens pot ajudar a treballar junts per donar respostes a les necessitats que es puguin donar.”

 

Un veí més

Duarte viu el confinament amb la parella i un fill d’un any i mig, i com a totes les famílies, el teletreball és complexe. “Tot i que diuen que ens aquests moments es pot aprofitar més temps junts, està sent complicat. Tots dos estem teletreballant, ella és més al saló i jo estic més en un petit despatx, que sembla una cova ja. I clar, veure el teu fill corrent pel passadís d’un cantó a l’altre demanant atenció, a la seva edat, que no acaba d’entendre la situació, i tu intentant concentrar-te, atenent reunions… és força complicat. De fet, de tant en tant, intento concentrar les videotrucades més importants al matí, totes són importants, però sobretot les més difícils de gestionar amb el nen. I ens intentem combinar per no solapar-nos. Ella té menys reunions, però també són importants. El teletreball amb un nen petit es força complicat, jo no parlaria de teletreball com a tal, parlaria de treball remot. El teletreball és una altra història.”

Les videoconferències no es limiten només a la vida professional, sinó que, com a moltes llars, també li permeten contacte amb la família. “En el cas dels meus pares viuen fora de Barcelona, a València i Canàries. Estic acostumat a la distància. Però en el cas dels meus sogres, eren els avis que anaven a buscar el fill a l’escola bressol, i per tant aquest tancament, està sent dur per a ells. Fem videoconferències al vespre, quan està sopant, anem fent coses. I preocupats per la seva salut, com tots en general. Crec que tots els que tenim pares i mares, estem una mica vigilant.”
S’han organitzat per sortir el mínim durant el confinament. “Fins ara sortíem un o dos cops a la setmana per fer la compra. Algunes coses les tenim des del començament del confinament. Ara hi ha la possibilitat de sortir a fer un passeig amb el meu fill. Es nota molt la diferència quan no fas absolutament res a només caminar una mica, fer un petit passeig. Jo quan surto al supermercat ho noto, però quan van sortir la meva parella i el meu fill, fins i tot el meu fill es cansa. La veritat és que no hem pogut aprofitar bé els dies laborables per sortir amb el nen, esperem als caps de setmana per tenir l’oportunitat, ella o jo, de sortir una estona amb ell.

 

Aprenentatges

De tot plegat, una de les principals conclusions que m’extreu és que cal avançar molt en el model de teletreball. “Des d’un punt de vista estrictament com a gerent segurament diria que és important construir un escenari de teletreball de veritat. Tant per als resultats a aconseguir, que siguin millors, com en les condicions de feina per a les persones que treballen amb tu. Que puguin tenir més comoditat per combinar-les amb el seu dia a dia.”
“I personalment una de les lliçons més importants d’aquesta crisi serà per a mi la humilitat. En tots els aspectes, un problema que no veus, microscòpic, ens ha colpejat a tots els nivells, ens ha deixat KO o en escac en molts aspectes. Des dels que s’han endut la pitjor part, aquells que han marxat, els que han perdut un familiar, fins a la fragilitat del nostre sistema econòmic i les conseqüències que té, tant a nivell macro com a nivell micro de les economies, el que suposa una aturada com aquesta per a les famílies.” En aquest sentit, posa en valor la importància dels serveis públics. “I el que suposa invertir en serveis públics, una cosa essencial, que a vegades alguns ho veuen només com una despesa. És molt important i ara parlem dels professionals de la salut, que ja portaven molt temps advertint del que podia passar i ens hem de trobar en una situació com aquesta per donar-hi el valor que tenen. I als professionals públics que no són sanitaris, els serveis socials, el treball que fan amb les persones amb vulnerabilitat, la guàrdia urbana, bombers, personal de neteja. Tots ells són professionals essencials que hem de posar al lloc que mereixen quan passi tot això.”
I sobretot, la importància de les persones estimades. “Al final, aquesta lliçó d’humilitat et porta també a pensar en el valor que li donem a les persones. Sempre han de ser allà les persones a les que estimes, les persones amb les que et relaciones, quin valor li donem a lo quotidià? La necessitat i la satisfacció d’abraçar a qui estimes, quan somrius algú i el mires als ulls. Tot això té un valor brutal.”

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies