Històries de covid-es: la Xarxa de Suport de Porta

La solidaritat veïnal i el teixit comunitari com a oportunitat de futur

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

L’Ivan és un veí del districte de tota la vida, que treballava al sector de la restauració i que va tenir la mala sort de quedar-se a l’atur en decretar-se l’estat d’alarma. Lluny de quedar-se a casa, va aprofitar aquesta situació per unir-se aquell mateix dia a la Xarxa de Suport de Porta, animat per la seva germana. Des d’aquell dia ha vist créixer i evolucionar una xarxa veïnal que va començar amb ajuda per comprar o baixar les escombraries i que la pròpia evolució de la crisi ha empès a crear un rebost comunitari i una caixa de solidaritat. Ara es plantegen el següent pas per continuar en actiu i plantar cara a la crisi socioeconòmica que ens ve a sobre.

“La xarxa va començar amb un grup de WhatsApp per organitzar les voluntàries i la veritat és que els primers dies ens vam sorprendre de l’èxit. Vam arribar a ser 100-120 persones, en un barri petit com és Porta. A poc a poc vam configurar el grup entre 10-15 persones que feien tasques més d’organització, a les quals em vaig incorporar quan ja estaven una mica més rodades.“ Com la resta de xarxes de suport veïnals, pretenien ajudar a qui no tenia més remei que quedar-se a casa. “Des de baixar les escombraries a una veïna que no pot baixar al carrer per ser col·lectiu de risc, a fer-li la compra, apropar-se a la farmàcia o fins i tot ajudar a famílies que han d’anar a treballar perquè no poden fer teletreball i tenen criatures que no es poden quedar soles, fer tasques de cangur… suport veïnal clàssic.”

Però la xarxa i les seves funcions han evolucionat amb el pas de les setmanes i han anat creixent les responsabilitats. “Ens hem trobat amb molta gent que s’ha quedat a l’atur, gent que està d’ERTO i no cobra, gent que no pot pagar el lloguer, o el menjar dels fills… la xarxa ha anat derivant cap un punt de suport a les veïnes, on demanen ajuda i informació o es col·labora per gestionar aquests casos. Inicialment vam començar a gestionar el contacte amb Serveis Socials de les famílies que ens arribaven, les ateníem, fèiem un primer cribatge, i contactàvem directament amb serveis social perquè atenguessin el seu cas. En paral·lel, hem atès els casos en què serveis socials trigava un temps perquè havien de fer uns tràmits o casos urgents. En col·laboració amb altres entitats, les parròquies o els horts del barri i amb la caixa de solidaritat que hem anat creant des del barri, hem proporcionat als casos urgents aliments, àpats preparats.” Aquesta va ser una segona fase, però malauradament la situació va empitjorar. “Hem arribat a un punt en què Serveis Socials es troba que el Banc d’Aliments, que és el seu principal recurs, es veu sobrepassat i no pot acceptar més casos. Llavors Serveis Socials ha mirat al seu voltant i ha dit ‘amb qui puc comptar? amb les xarxes’. I ara en lloc de derivar nosaltres casos a Serveis Socials, Serveis Socials ens deriva casos a nosaltres.”

La creació d’un rebost solidari de barri

En aquest context, van decidir fer un pas endavant i crear una mena de rebost solidari, amb el suport d’una caixa de solidaritat. “El tindrem a ple rendiment en un parell de setmanes com a màxim. És una mena de rebost solidari o banc solidari autònom del barri, autogestionat, on amb l’ajuda de veïnes i comerços locals, puguem tenir una base d’aliments i també econòmica per comprar producte fresc per arribar a totes aquestes famílies. El projecte l’estem centrant en col·laborar amb els comerços del barri, per fer una crítica constructiva cap a aquells models o estructures que ens han portat on som.”

Si voleu col·laborar  les diferents xarxes del districte tenen aquest número de compte: IBAN ES55 0073 0100 5905 0570 4359  Concepte: “Caixa de Solidaritat COVID 9B” o “Xarxes Suport 9B”. Un cop acabat el confinament, es destinaran a pal·liar les necessitats de les famílies més vulnerables i afectades per la crisi econòmica.

 

Teixit entre entitats

El rebost s’omple a través de les aportacions veïnals, tant de diners com de temps o altres recursos, però també d’altres agents del barri. “Hem començat a col·laborar amb els horts de la Maladeta, que és un espai que hem reivindicat per no perdre, i amb els de Porta’m a l’hort, que aporten aliments per a aquesta xarxa.” També poden aprofitar el local del Casal 3 Voltes Rebel, ara que l’Ateneu la Bòbila és tancat perquè està en obres.

A més, han creat una xarxa de col·laboració en altres temes. “El seguiment dels problemes relacionats amb l’habitatge o el lloguer l’estem fent amb l’entitat 500×20. També estem treballant amb la nova xarxa que s’està creant de suport educacional a Nou Barris, que tracta temes de material escolar, internet etc.”

“Una oportunitat de dinamitzar i cohesionar el barri”

Enmig de la pandèmia i tots els efectes negatius que viu diàriament, l’Ivan veu en la xarxa un bri d’esperança. “És una oportunitat per dinamitzar el barri i intentar generar la cohesió de la que parlem sempre. Vam fer un concert amb un veí del barri que és músic, en Pau, al terrat d’una veïna. El vam fer per streaming, evidentment, tot i que apart de l’èxit que va tenir per streaming, que es va connectar molta gent, també va tenir molt èxit dels balcons i les terrasses. I és una cosa que volem repetir cada divendres o dissabte fer un acte per continuar animant a la gent a col·laborar i aportar una mica de valor, d’ànim col·lectiu.”

Tenen clar que la xarxa i el seu esperit, no s’apagarà quan es desactivi l’estat d’alarma. “És una oportunitat per comunicar uns valors, per mirar de fer una crítica a tot allò que ens ha portat aquí i fer una valoració de com voldrem seguir. No tenim cap intenció de, el dia que s’acabi l’estat d’alarma, tancar la xarxa, ni molt menys, perquè l’impacte econòmic i social serà molt gran i durarà molt més. Necessitarem molta més solidaritat.”

Les abraçades

Es defineix com una persona molt social i confessa que sovint se li ha fet dur mantenir el confinament, tot i que ho ha fet per responsabilitat. Però el que més troba a faltar, és el contacte humà, les abraçades. “La meva companya és ara a Alemanya fent recerca i investigació. En sis mesos no podré agafar un avió i anar a veure la meva companya, i fa gairebé mig any que no la veig. Tots els vols que teníem planejats… han caigut, i és molt dur… També el fet de no poder veure una veïna de tota la vida i fer-li una abraçada… Veig als meus pares, perquè són col·lectiu de risc, el meu pare va tenir un accident la setmana abans del confinament i és en cadira de rodes temporalment. Llavors vaig a veure’ls per ajudar-los, però no els puc abraçar, no els puc tocar i tenim els ànims per terra i no ens podem donar consol real. Hi ha dies que no tens força ni per llevar-te del llit, però la xarxa de suport és també un motiu per sortir del llit i posar-te a treballar.”