Històries de Covid-es: des de la Xarxa de suport de 3Voltes Rebel

D’ajudar la gent gran del barri, a portar aliments i material escolar a les famílies vulnerables

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. En cada entrega us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

La Mireia participa en diverses iniciatives solidàries, com l’associació Lola no estàs Sola, dedicada a dones sense llar, i la Xarxa de suport del casal 3Voltes Rebel. Dins aquest darrer teixit, s’ha implicat en el repartiment d’aliments per als col·lectius més vulnerables davant la Covid-19. Distingeix dues fases a la xarxa: primer la més agraïda, la del suport a la gent gran. La segona, la més dolorosa, l’actual de repartir aliments per a famílies que s’han quedat sense recursos i buscar material escolar i eines perquè els infants puguin seguir el ritme de l’escola.

Es va apuntar a la xarxa solidària del 3Voltes Rebel al principi del confinament. “L’empresa em va fer un ERTO i estic confinada a casa, amb la família. Vaig veure que tenia un temps i una energia per aprofitar i vaig decidir apuntar-me a fer un voluntariat. Vaig veure que dins el casal 3VR hi havia aquesta xarxa de suport i crec que em vaig apuntar en el minut zero. Aquesta col·laboració va començar per donar suport sobretot als avis, que tenien restringides les sortides, per evitar que es moguessin pels carrers, en ser personal de risc, i mirar de fer-los compres, passejar les mascotes, agafar encàrrecs de les farmàcies. De seguida es va posar en marxa i de seguida hi va haver voluntaris que s’hi van apuntar. Després, la xarxa ha anat creant altres espais de suport i de col·laboració, però aquesta va ser una miqueta l’entrada.”

De mica en mica, a través del boca-orella entre veïns i veïnes, i amb la col·laboració de comerços i farmàcies, han elaborat un llistat de gent gran a la qual donar suport amb les compres més bàsiques però també amb altres també important per a aquest veïnat, com podien ser revistes per passar el temps confinat. A més d’aquests encàrrecs, la Mireia també es va apuntar a repartir aliments i àpats d’altres iniciatives, com la que la cadena de restaurants Sagardi va posar en marxa per abastir la gent gran. “Ha estat una experiència molt maca”, afirma.

Mesures de seguretat i algunes multes

La tasca dels voluntaris no ha estat fàcil. D’una banda, les mesures de seguretat han estat sempre molt importants, per evitar portar la Covid-19 a la gent gran que volen ajudar. “Ja no tant pel que tu et puguis exposar, que jo no soc persona de risc, ni per les persones amb les que convisc, que tampoc són persones de risc, però sí que allà on anaves a portar el menjar o els encàrrecs, sempre anaves amb les mesures de prevenció: amb les mascaretes, els gels, les pantalles en molts casos,… i també amb controls de la temperatura perquè no hi hagués cap problema, que el teu cos no estigués desenvolupant cap malaltia sense que te n’adonessis. Sempre amb les màximes mesures de seguretat.”

D’altra banda, alguns voluntaris han rebut multes durant el confinament, tot i portar justificants de responsabilitat. “Així com amb la iniciativa de Sagardi no hem tingut cap problema, en el cas de les xarxes, sobretot al principi, que hi havia un punt incert, alguns companys  han tingut problemes, han rebut multes per estar donant un servei. Tot i que anàvem amb molta cura, encara que fessis el paperet aquest de responsabilitat de què el teu desplaçament estava justificat, hem tingut problemes. Ara la veritat és que, parlo personalment, la persecució no és tan alta. També el confinament és una mica més lleu i no et demanen tant on vas i per què hi vas.”

Acompanyament a una gent gran agraïda

Reconeix que la tasca amb la gent gran anava més enllà del fet de portar allò que necessitaven. També han hagut de fer-los entendre les raons per mantenir el confinament. “Moltes vegades el missatge ha quedat com molt diluït de ‘em castigaran, em multaran…’. No, no és aquest el fet. ‘Ho fem nosaltres perquè tu no t’exposis’. I trencar la barrera aquesta de ‘no és que no estigui permès, és que no és bo per a tu’ amb explicacions, amb acompanyament, i sobretot fer-los entendre que aquesta és una situació temporal, però molt seriosa. Moltes vegades veuen altres persones que no estaven portant la situació de forma tan rigorosa i costava una mica, i més segons anaven passant els dies.”

Com a recompensa s’han endut sobretot l’agraïment dels veïns més gran, sovint en forma de regals. “S’ha generat molta complicitat, molt agraïment. A casa ens hem fet un tip de gaudir del que les àvies i els avis ens cuinaven perquè no podien demostrar l’agraïment d’altra manera, i quan no et regalaven unes llimones, et donaven unes magdalenes o et cuinaven algun plat per mostrar l’agraïment que desperta la solidaritat. És molt tendre.”

Una segona fase protagonitzada per les famílies vulnerables

Quan parla del suport a la gent gran, la Mireia no pot evitar somriure. Un somriure que s’esvaeix quan parla de la situació actual, les famílies vulnerables. “Serveis Socials està desbordat. Moltes famílies vivien de l’economia submergida i ara s’han quedat sense ingressos ni reconeixement. Tenim famílies que realment no tenen per menjar ni recursos i aquí estem lluitant cada dia per fer-los arribar, per exemple, els aliments dels bancs d’aliments, que no tenen capacitat distributiva, i els fem arribar a través de les xarxes”.

Encara més injust li sembla la situació que ha de viure els nens i nenes. “Les escoles estan proposant eines i formes de treballar que, sobretot a Nou Barris, amb la població que sabem que tenim, si un nen s’ha de connectar sense tenir un ordinador és com impossible i actualment la guerra va en aquest sentit. És una situació molt injusta i més dolorosa, que té menys explicació que la dels avis. Perquè era més fàcil explicar-li als avis. Ara explica-li a un nen perquè no té els mateixos drets a tenir les mateixes eines que un altre company.” Per aquesta raó, les xarxes de suport del districte estan fent una crida a donar material escolar i ordinadors per a aquests alumnes.

Solidaritat i ganes de retrobades

La Mireia confia que tot aquest moviment solidari no s’aturi junt amb el confinament. “S’ha despertat una solidaritat que molaria que se li donés continuïtat, que es valorés pel que és, i que es veiés que la gent està disposada a ajudar i que no som només màquines de produir per a empreses, sinó també gent a la que ens mouen altres inquietuds. I també penso que una de les coses que ens ha passat a tots plegats és que ens hem donat de nassos amb la societat que tenim. Tots dormíem molt tranquils pensant que tothom podia acudir a Serveis Socials si tenien un problema, i als albergs per a sensesostre, que podem donar donacions al Banc d’Aliments i ens quedem tranquils, i a l’hora de la veritat s’ha demostrat que no estem tant forts en aquest sentit, que hi ha gent que no té recursos, que vivim en una ciutat que és preciosa, soc una enamorada de Barcelona i el meu barri, però que realment és molt dur quan no tens res. I d’aquest no tenir ens hem adonat ara els que potser sí que no hem de passar tantes penúries, els que tenim més o menys per anar menjant cada dia, ara ens estem adonant d’aquella gent que no en té per passar com nosaltres.”

I com pràcticament tothom, desitja recuperar les retrobades amb els éssers estimats. “Estar amb els amics, poder fer una abraçada al meu fill que ja no viu a casa, poder veure la família, això és el que més trobo a faltar. I poder fer una assemblea amb Lola no estás Sola que no sigui a través d’una pantalla… això és el que més trobo a faltar. Hem posat en valor això, la importància de les relacions socials.”

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies