Històries de Covid-es: Lola no estás Sola

“S’ha evidenciat que les persones sense sostre són invisibles. I que cal reforçar l’atenció emocional i psicològica”

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. En cada entrega us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

La Clara Naya, del projecte Lola no estás Sola, visibilitza en la seva entrevista la precària situació de moltes dones en situació de sensellarisme durant el confinament. L’entitat ha hagut de tancar el seu local al Verdum per la Covid-19, però continua fent seguiment de les dones i es planteja nous reptes. Continuen defensant anar més enllà de l’ajuda assistencial i reforçar l’àmbit emocional i psicològic.

Lola no estás sola treballa des del seu local amb dones sense llar, com un espai segur on troben amistat, suport, dutxes, roba i altres necessitats bàsiques. Malgrat tot, amb l’esclat de la pandèmia van haver de tancar les persianes de la seu, ubicada en un espai cedit per l’Ajuntament. “Oferim un servei bàsic per a les persones, però no estem reconegudes com a tal, no formem part de la xarxa de recursos de l’Ajuntament de Barcelona. Aleshores se’ns diu que hem de tancar el local i no fer activitats. Se’ns planteja llavors com podem seguir atenent aquestes dones i acompanyar-les en el confinament.” En el cas de les quatre dones que comparteixen al pis que té l’entitat, l’acompanyament és fàcil. “Han hagut d’estar confinades i hem fet el seguiment del pis per telèfon. Aquestes dones sabem on estan i hem pogut fer un seguiment bo. Però de les nostres dones, no totes tenen accés a les noves tecnologies, ni a un telèfon mòbil. No a totes els podem fer un seguiment telefònic. Hi ha dones que encara no hem localitzat i no sabem com estan ni on estan. Amb algunes ens estem comunicant amb notes enganxades a la persiana del local. Hem atès també a dones que eren al carrer, que no eren ateses, ens hem pogut comunicar amb elles.”

Els problemes per confinar-se quan no es té un sostre

Segons la Clara, el confinament va evidenciar la invisibilitat de les persones sense llar. “Si no tenen casa, no es poden confinar. I la primera setmana és molt caòtica, no hi ha encara recursos per a les persones sense sostre. Es va plantejar un confinament, sabent que hi ha 1.200 persones vivint als carrers de Barcelona. No podem trigar una setmana en donar confinament a totes aquestes persones. I menys en una situació així. Hem de tenir un espai a la ciutat i ens hem de dotar de recursos, has d’estar preparat per a una situació així. No tenien cap pla.”

Tanmateix considera encertada la decisió municipal de crear espais diferenciats per a homes i dones. “Creiem que és molt important perquè aquestes dones puguin tenir un espai segur, això és molt important. Però no es donen suficient places. A Barcelona hi ha unes 1.200 persones dormint al carrer. Les dones solen ser un 11-12% i s’obre un equipament per a 70 dones, que no cobreix a totes. Les dones que estan al carrer, si s’haguessin confinar totes, no ho haurien pogut fer.”

Temps de treball intern i reorganització

Sense possibilitat de tornar a la seu, la Clara i les seves companyes es replantegen aquests dies la nova normalitat també per a l’entitat. “Estem dedicant aquest temps també una mica a fer coses que, moltes vegades, en el dia a dia, quan atens a dones amb les seves emergències, hi ha coses com a associació que no podem fer, com fer nous projectes, adaptar-te a la nova situació… hem tingut temps de fer molta feina interna de l’associació sobre què volem, com ho tirem endavant…” Té clar quin és un dels principals reptes: “Quan ens van dir que tancàvem, vèiem que altres entitats continuaven obrint i a nosaltres no se’ns permetia obrir. Ens hem adonat que no comptàvem com un servei de primera necessitat per a l’Ajuntament, no estàvem ubicades a la xarxa de recursos, simplement figuràvem com una entitat a la qual se’ns cedia un espai. En aquest temps ens hem dedicat a fer feina perquè se’ns reconegui com a servei bàsic.”

També algunes de les dones de l’entitat col·laboren amb les diverses xarxes de suport que s’han engegat als barris. Fins i tot s’ha fet una donació de productes d’higiene a treballadores sexuals. Però lamenta que no s’hagi aprofitat més la seva infraestructura. “Ens crida molt l’atenció que es generin recursos nous, d’urgència, perquè la gent vagi a dutxar-se, a dinar,… quan es tanca un, com el nostre, que ja estava en funcionament. No té sentit. És incoherent com es fan les coses i com es desaprofiten els recursos que estan a l’abast de tothom. Nosaltres haguéssim estat encantades d’haver pogut obrir, d’oferir les dutxes a les dones, poder mantenir l’espai obert.”

Repercussions a la salut mental

Una de les preocupacions principals de Naya és la situació psicològica i emocional de les dones, i no només de les que no tenen llar. “Quan hem fet un acompanyament a les dones, i hem xerrat amb altres professionals d’altres àmbits o d’altres equipaments, que també ho confirmen, el que més ha calgut ha estat fer-les un acompanyament psicològic. Més que fer una dutxa o menjar, les persones, les dones sobretot, demanaven suport psicològic. Això ens ha ajudat a plantejar-nos quin servei oferim. Es tendeix a donar un servei assistencialista, en els quals els dona menjar, roba, dutxes, però tot això ha demostrat que hi ha tota una part d’acompanyament emocional, de validació de les persones, d’empoderament de les persones que no s’està fent des dels serveis i que és important.”

Afirma que el confinament deixarà, a més de problemes econòmics, moltes ànimes tocades. “La situació de pobresa, i dels habitatges que tenim a Nou Barris fa que no es puguin fer els confinaments correctes. Tenim a dones que estan fent confinaments amb tres criatures en una habitació. És molt complicat fer així un confinament, i com t’afecta això? Estem veient que les dones que seguim ho estan passant malament, que s’estan donant situacions amb salut mental importants. Hi ha agressions, estan molt més desprotegides. I al final tot això carregarà sobre les seves vides, les seves històries.” A la dificultat de tractar aquesta situació, s’afegeix la distància física i les restriccions de la nova normalitat. “A més de tenir unes dutxes i coses més materials, tenim un espai on les dones poden venir a relacionar-se, on estar xerrant amb altres dones i que elles identifiquen com un espai molt reparador. Això no sabem quan es podrà fer, no sabem com serà la nova distància social.”

Desig de llibertat

La Clara sempre ha estat una persona molt activa i implicada en el món associatiu. Aquests dies sobreviu al confinament tancada a casa, amb un ERTO, tenint cura de la seva filla i treballant en el projecte de Lola no estás Sola. Reconeix que no porta bé el tancament i que només pensa en recuperar la llibertat de gaudir de la platja. “Ho porto malament perquè soc una persona que està acostumada a ser al carrer, participar de moltes coses, gaudir de concerts i de la música, gaudir de les places del barri, saludar la gent i això no ho puc fer ara i són les coses que més trobo a faltar. La sensació de poder sortir de casa, tenir llibertat d’anar on vulgui i poder connectar amb la natura. Per a mi la platja és la llibertat, saber que tens un munt de possibilitats. Surto a la terrassa i veure el bon temps, i no poder sortir de casa i gaudir del bon temps en una platja o en un parc.. ho porto malament.”

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies