Històries de Covid-es: nous reptes per al Pla de Barris de la Zona Nord
Suso López ens parla sobre com reorientar projectes per fer front a les noves situacions de crisi i postcrisi sanitària
Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. En cada entrega us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.
La crisi sanitària de la covid-19 incrementa la vulnerabilitat de moltes famílies als barris de la Zona Nord de Nou Barris. El Pla de Barris, nascut amb l’objectiu de corregir les desigualtats en el territori respecte a la resta de Barcelona, ha de fer front a noves situacions d’emergència i es prepara per combatre amb el treball comunitari d’entitats i institucions la dura situació que es preveu en un futur proper. L’educació, infants i famílies, l’ocupació, la formació i l’habitatge continuen sent els pilars clau de treball. Hem parlat amb Suso López, coordinador de projectes del Pla de Barris de la Zona Nord. En el seu cas, el confinament li ha permès gaudir d’uns mesos de vida del seu nadó que d’altra manera s’hauria perdut. Però també ha hagut de reorganitzar feina, fer front a nous problemes i pensar i reorientar projectes per afrontar el que vindrà. “Cal un temps per pair el que ha passat i trobar solucions que mirin cap al futur amb llums llargues. Sinó potser ens equivocaríem. Primer hem d’atendre l’emergència i donar-nos temps per poder reconstruir i treballar una nova realitat que esperem que sigui menys vulnerable a barris com Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona.”
El primer repte del confinament va ser traspassar tota la feina presencial a un món laboral online, trobar les eines adequades per continuar amb el treball del dia a dia. “Quan comença el confinament, passem de 100 a 0 en un cap de setmana. Comencem a preparar les dinàmiques de treball a distància, de carpetes compartides, etc. Aquell cap de setmana neix una nova manera de treballar a la qual encara ens estem adaptant.” També els ha calgut reorganitzar les reunions internes i de coordinació amb Districte i altres potes de l’administració. Les trobades online han estat diàries i molt els reptes a resoldre. “Hi ha un altre front. Treballem amb molts agents comunitaris, moltes entitats que desenvolupen projectes en els barris en què treballen: Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona. I has de gestionar també el seu confinament. De sobte, entitats que estan treballant presencialment, no ho poden fer i s’ha de trobar una altra manera. Tenen moltes ganes i voluntat de no aturar els projectes, i d’adaptar-se a la nova realitat.”
El confinament augmenta la fragilitat
El primer pas des del Pla de Barris, conjuntament amb entitats i equipaments de la Zona Nord, va ser interessar-se per la situació del veïnat. “Érem molts agents i projectes del pla de barris fent trucades als usuaris. Equipament que feien trucades a les persones que participen de les seves activitats. Centres oberts, casals infantils, casals de gent gran.. ens ha donat una imatge bastant general del que ens trobem als barris. I també ens anticipa una mica el que ens hi trobarem. Fragilitat. On abans hi havia uns ingressos garantits per diferents motius, perquè l’economia submergida tenia els seus fils que anaven donant entrada d’ingressos a casa. Una o dues persones de la unitat familiar podien treballar. Si això s’ha trencat… Ens hem trobat amb molts casos que una de les preguntes era si la situació econòmica havia canviat i com. Hi havia moltes que havien canviat, però les que continuaven igual, continuaven igual de vulnerables que abans. Si l’entorn el 12 de març era vulnerable, segurament, i a manca d’indicadors, l’observació i la percepció ens diu que és més vulnerable encara a dia 21 de maig. El panorama sembla dur.”
El repte de detectar i ajudar a més gent vulnerable
Amb aquesta percepció, un dels grans reptes amb els quals treballen és arribar a sectors vulnerables del veïnat que encara no són dins cap dels projectes. “Vull pensar que aquesta capa que falta cada cop és més petita, perquè per un centre de salut, tard o d’hora acabem passant. Aquí la feina del personal sanitari és espectacular i necessària per detectar totes aquestes situacions. També serveis socials han estat fent una feina molt gran.”
En paral·lel, ja s’han activat accions per donar resposta a necessitats urgents que s’han detectat des de les entitats, administracions o equipaments. Un exemple és el material escolar. “Al poc de començar del confinament i veure que això anava per llarg, es va detectar la necessitat de material escolar a les famílies. A través del Pla de Barris, el Consorci d’Educació i les escoles dels barris, s’ha posat en marxa la dotació de material escolar a tots aquells infants que tenen una beca menjador completa. Ens demanaven bolis, llibretes, el joc… tinc una llibreta a casa però no tinc cap joc de taula per compartir una estona amb els infants. Ha estat un procés que, en situacions normals s’hagués dilatat molt en el temps, mentre pensem com ho articulem, com ho fem… i això ho vam haver de fer ràpid, en una setmana i mitja ja hi eren els primers lots de material.”
Reorientació de projectes
Al mateix temps, han estat conscients des del primer moment que cal donar resposta a les conseqüències que la crisi sanitària ha portat als tres barris muntanyencs, i que la millor manera és reorientar projectes existents. I posa com a exemple el projecte de suport psicològic Sísifo, fins ara centrat en atendre a persones amb vulnerabilitat relacionada amb l’habitatge. “El projecte Sísifo, engegat per l’AV Ciutat Meridiana, ha canviat el seu rol d’intervenció. A la segona setmana de confinament ens traslladen que el malestar emocional relacionat amb l’habitatge està desapareixent o s’està arraconant, i està emergint un patiment o malestar emocional relacionat amb la crisi sanitària. Gent que ha entrat en un ERTO i que veu difícil que s’aixequi. Gent que tenia una entrada econòmica a casa i que de sobte desapareix. Gent que no té amb qui deixar els infants perquè han de continuar treballant perquè treballen en un sector essencial o treballen en economia submergida, que encara han pogut anar mantenint. Sísifo ha aconseguit traslladar el centre de la seva atenció cap aquí. Ara mateix, l’habitatge no és la principal preocupació, tot i que preveiem que ho sigui relativament aviat. Ara centrem l’atenció a aquestes famílies que estan patint per això, detectem situacions de patiment que afecten també als fills o si abans tractàvem una persona de la unitat familiar, potser ara hem de tractar a dues o més. Aquesta readaptació dels projecte diu molt de tots els recursos que hi ha als barris que hi ha i a la capacitat per bolcar-se cap a les conseqüències immediates.”
Dibuixant estratègies per al curt-mig termini
El Pla de Barris de la Zona Nord va néixer per reduir les desigualtats d’aquests tres barris. La crisi sanitària, però, ha destarotat encara més la situació i ara cal repensar i reorientar línies d’actuació. Algunes, com per exemple les obres de les escales mecàniques del carrer de les Agudes, continuaran. Els canvis vindran a les actuacions més de caire social, especialment en els projectes que tenen més a veure amb el sector educatiu, infantil i juvenil. “No sabem en quin estat emocional trobarem els infants un cop que tornem a les escoles, als entorns de lleure. I segurament haurem de tenir la capacitat d’adaptar activitats que fins aquest curs la fèiem de determinada manera i pensada amb uns estàndards pre-crisi sanitària. Ara l’haurem de repensar amb una situació post-crisi sanitària i, a més a més, anticipant-nos a altres rebrots o altres confinament que puguin venir en un curt-mig termini. I és una cosa que hem intentat treballar en aquests dies de confinament. L’escola com a espai educatiu i com a espai comunitari de creixement personal és molt important. I crec que aquí tots els projectes que van encaminats a escoles, tindran un paper central. Com també com pensem les activitats d’estiu, com les d’Espiral d’Ubuntu amb les escoles bressol… com ho hem de pensar per poder complir amb les recomanacions sanitàries, per complir amb l’aforament, per veure si hem de donar una dimensió més emocional que lúdica… Igual que com posem el focus en noves necessitats detectades. Per exemple ajudar a tota aquesta gent que té problemes per poder accedir a un tràmit, a emplenar un full d’inscripció d’una activitat. Com podem donar suport i acompanyament.”
Atur i ocupació
La població infantil és un dels grans eixos de treball del pla de barri. També ho serà l’ocupació. “Òbviament no picarem els dits i crearem feina però sí que en un entorn que serà més difícil del que ja era trobar una feina de qualitat, podem capacitar persones perquè arribin amb millors opcions a aquestes feines. Garantir drets.” Per això confia en programes com el de convalidació d’estudis, que fan conjuntament amb 9Barris Acull. “Si una persona arriba amb un títol cursat a l’estranger, malauradament és paper mullat si no el convalides. L’ajudem en la convalidació, l’ajudem econòmicament si aquesta convalidació té algun cost i anem fent seguiment fins al final. Això ajuda a tenir un gruix més gran de persones millor capacitades per poder arribar a un mercat laboral que serà més dur.”
I dins la situació de precarietat que albira a la zona, destaca la d’un sector de la població, el femení. “L’escletxa de gènere es fa evident. Qui ha de renunciar al món laboral per fer-se càrrec de les tasques de cura d’infants, de gent gran… La feminització de la pobresa la veurem agreujada.”
La força del teixit veïnal
Suso defensa que els sentiments de por i angoixa durant el confinament són perfectament legítims. D’altra banda, confia en la força dels barris per superar el sotrac. “Potser és una confiança des de l’optimisme convençut que intento militar habitualment. Hi ha una xarxa comunitària forta, hi a un teixit veïnal que quan s’hi posa és impressionant, fins i tot quan ha de posar un mirall davant l’administració i cridar l’atenció perquè o els atenen o s’enfonsen.”
