Històries de Covid-es: la Fundació Pare Manel

  1. “En l’àmbit d’inserció laboral ara ens haurem d’esforçar de valent per fer la feina molt ben feta, perquè ens ve molta feina per davant”

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. En cada entrega us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

La crisi sanitària ha visibilitzat la feina que molta gent fa al territori més proper. ”La frase del conte del petit príncep: ‘L’essencial és invisible als ulls’ s’ha capgirat. Crec que aquesta crisi li ha donat la volta a la frase, i ha fet que l’essencial s’hagi visibilitzat.”, explica José Vea, que treballa a la Fundació Pare Manel en l’àmbit de la inserció laboral. És el cas de les dones cosidores, dels treballadors del servei a domicili de La Perifèrica al Mercat de Montserrat o de les educadores que fan un acompanyament als infants i adolescents durant el confinament. La seva tasca és ara més necessària que mai. Des de la Fundació Pare Manel es continua treballant, telemàtica i presencialment, per ajudar a tirar endavant projectes d’inserció laboral sempre arrelats al territori i les seves necessitats. Unes necessitats agreujades per la crisi sanitària. Aquests són els pilars de la feina que encara


La fundació va optar per tenir cura de la seva plantilla i fomentar un teletreball que, tenint en compte la diversificació d’àrees que treballa l’entitat, no sempre és fàcil. “A nivell laboral ens ha generat moltes crisis internes. No se’ns considera servei essencial i no ho som com un metge o infermera, però sí que moltes vegades la nostra activitat és d’acompanyament a unes persones que davant aquesta crisi, se’l han generat necessitats molt fortes, i més que mai necessitaven aquest acompanyament. I no només a l’àrea d’inserció, sinó a totes les àrees, com el centre obert, l’àrea d’infància, el suport en els infants i les famílies, a esports… l’acompanyament als nens i nenes que participen. Hi ha la petita diferència entre essencial i necessari, i considerem que els serveis que fem són molt necessàries.”

Per aquesta raó, es van tancar els espais i projectes, però amb la intenció de tornar el més aviat possible. “Vam tenir una època de tancament total i acompanyament telemàtic, i de mica en mica hem anat generant protocols d’actuació per fer, en la mida del possible, acompanyaments més presencials perquè la gent també ho necessita. I perquè les necessitat que ha generat aquesta crisi també han anat en augment per a les famílies que atenem i crèiem que per responsabilitat havíem d’intentar obrir, amb tota la seguretat per a les famílies i els treballadors, certes coses que no es poden fer, vulguem o no, via telemàtica.”

En el seu cas, a més, el teletreball amb tres fills a casa no va ser l’únic obstacle. Es va haver de confinar dins casa seva durant tres o quatre setmanes que se li van fer eternes, en començar a tenir símptomes. Una soledat que el fa enyorar encara més el contacte amb la família, els companys i la gent que atén des de la fundació.

Col·laboració amb el barri i les xarxes de suport

En paral·lel a l’activitat pròpia de la fundació, es van implicar amb les xarxes de suport que van sorgir al Verdum i a la resta de Nou Barris. “Hem posat tota la maquinària que teníem. Va sortir la iniciativa de fer mascaretes amb la Xarxa de Dones Cosidores i ens vam bolcar amb ella perquè al final creiem que és el que hem de fer, acompanyar aquests processos i donar força a aquestes dones, però també a les xarxes de suport perquè, al final, nosaltres només podem posar eines, però si algú canvia tot això, seran les persones. No volem ser els abanderats de cap lluita, volem ser uns més i posar a l’abast les eines i les persones de la fundació. Al final, és personal i eines que són del territori. Hem estat en un moment on tothom i moltes entitats ens hem posat a cobrir necessitats molt bàsiques: necessitats d’alimentació, de fer papers, d’acompanyament a molts nivells…”

Per a ell, tant les dones cosidores com la xarxa de suport ha estat una manera de visibilitzar una força veïnal fins ara oculta. “Veïns i veïnes que no estaven organitzats, que segurament no participaven del teixit associatiu del barri, s’han convertit en essencials al seu barri. Ni que sigui portant la compra a una veïna del bloc, o fent una trucada per veure com es trobava. Tota aquesta gent s’ha fet visible i espero que ho continuï sent.”

Es reprèn el servei a domicili

Un dels projectes d’inserció laboral de la Fundació Pare Manel, és el servei de La Periférica, de repartiment a domicili de les compres fetes al Mercat de Montserrat. Aquest servei es va haver de suspendre uns dies. “Totes les treballadores i treballadors ens vam posar en format teletreball però hi ha treballs que han de ser presencials, com el servei a domicili. En un primer moment vam decidir que no podíem continuar. Primer perquè no podíem garantir la salut de les treballadores i treballadors en un lloc on es concentra tanta gent, i, a més, entràvem a domicilis de persones grans. Podíem ser els transmissors d’aquest virus i entrar-los a les cases.”

L’aturada del repartiment, però, va donar pas a altres tasques. “Vam fer un llistat de feina més d’oficina i una selecció de trucades d’usuaris, a persones més grans, per veure si aquesta necessitat l’havien pogut cobrir d’alguna manera. Ens vam trobar que molta d’aquesta gent no estaven gaire contenta amb què el nostre servei estigués tancat, i haguessin valorat que continuéssim portant el menjar a domicili, però moltes el que ens transmetien era que a través d’un fill, filla o veïns podien fer les compres. També fèiem aquestes trucades per detectar algun cas especial i posar-ho en coneixement de Serveis Socials, de radars, amb col·lectius que treballem i que poguessin donar suport a questa gent gran.” Passats uns dies, el servei es va reprendre amb totes les garanties de seguretat. “Preparar la tornada no ha estat fàcil. S’ha hagut de generar protocols i adquirir EPI per als treballadors i treballadores.”

El repte de reforçar l’àmbit d’inserció laboral

Després de donar suport i resposta a l’emergència, José Vea sap que el seu àmbit, el de la inserció laboral, ha de tenir un paper important d’ara endavant. “Ara ens hem d’esforçar més que mai per fer la feina molt ben feta, perquè ens ve molta feina. I són moments difícils per a la pròpia fundació, haurem de veure com ens afecta tota aquesta crisi a les entitats del tercer sector, a nivell de subvencions de les administracions, d’ajuts d’empreses privades, que creiem que poden ser diferents a les que hem tingut fins ara. Hem de treballar molt conjuntament perquè surtin projectes molt macos i amb molta efectivitat, que puguin esdevenir una incorporació al món laboral o, fins i  tot, que es generi un mercat laboral al propi territori que doni resposta a les necessitats del territori. En aquest sentit el servei a domicili és un exemple. L’hem de fer créixer perquè dona resposta a una necessitat del territori i al mateix temps dona feina a veïns. Hem de continuar investigant quines oportunitats hi ha al territori. I hem de tenir les administracions al costat, donant suport als projectes.”

Els infants i els joves, invisibles durant la crisi sanitària

Un altre focus d’atenció serà tot el relacionat amb la infància i adolescència. “Les companyes estan fent una gran feina amb aquells nens i nenes que tot l’any venen al reforç escolar, al centre obert, al futbol, a les diferents activitats… i ara continuen acompanyant als pares i mares que tenen aquesta necessitat. També cal veure com se senten aquests nens i nenes amb tot el que està passant. Perquè s’ha invisibilitzat una mica els nens i nenes durant la crisi. Només s’ha parlat d’ells com a transmissors del virus, fins i tot algunes vegades amb un to de culpabilitzar-los, com si fessin alguna cosa malament si sortien al carrer. I poca cosa més, se n’ha parlat, d’ells. Poca importància se’ls ha donat. A l’àrea d’infància estan fent molta feina. Hem rehabilitat ordinadors perquè puguin mantenir cert contacte amb les escoles. Els hem acompanyat per telèfon, per videotrucades, les educadores han estat mil hores acompanyant-los. I ara comencem a plantejar un cert retorn, si cal quedar amb algun jove, o nen o nena per tractar algun tema més concret que els estigui angoixant.”

Els casals i activitats d’estiu

Una de les grans incògnites és què passarà amb les activitats estiuenques. “Habitualment es feien casals, campaments, colònies…. no només nosaltres, molta gent, i aquest any serà molt complicat per la normativa. Crec que, com amb el tema de la inserció laboral, ho hem de fer molt bé. Aquest estiu, si podem tornar finalment, haurà de servir per acompanyar als nens, nenes i joves en com han viscut tot això, a poder entendre aquesta nova normalitat i veure com els podem acompanyar.”

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies