El nucli més antic de Nou Barris

Fotografies que testimonien el passat de Nou Barris

Aquest estiu recuperem algunes de les fotografies que il·lustren alguns dels capítols del nostre districte. La majoria són fotografies d’indrets, esdeveniments i veïns que han recopil·lat, conservat des de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris i que han explicat i difós a partir del seu bloc.

La fotogafia prové de la primera meitat de segle XX, i es tracta del nucli més antic de Nou Barris. És el conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina: l’ermita del mateix nom  i Ca n’Artés. L’origen d’aquest nucli el trobem al segle XI, quan va sorgir un nucli de població rural al voltant de l’ermita de Santa Eulàlia de Vilapicina. Era una zona rica en cultius i, a més, era un lloc de pas important de l’època, on es creuaven els camins antics de Sant Iscle i d’Horta. Més endavant, al segle XIV, molts barcelonins van tenir la segona residència a la zona.

Ca n’Artés era propietat del mossèn Pere d’Artés, que hi feia estades freqüents entre els segles XIV i XV. Casa seva era un hostal per als viatgers. Pere d’Artés va tenir càrrecs importants en les corts de Joan I i Martí l’Humà. Gran amant de les arts i de la cultura, va ser protector d’importants noms de la vida cultural de l’època, com Guillem de Copons, Antoni Canals i Francesc Eiximenis, que li van dedicar algunes obres.  La casa encara conserva elements originaris medievals, com la porta d’arc de mig punt al centre de la façana i una de les finestres amb un arc apuntat. Les pedres que es veuen a la planta baixa fan pensar en un origen anterior, potser de l’època romana. Actualment, l’edifici té una teulada desigual, malmesa a causa d’un incendi. La construcció, tot i malmesa pels anys, forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona.

Sobre l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina dir que fa més de mil anys que hi ha una església en aquest indret, com demostren els documents que es conserven dels anys 991 i 999 que hi fan referència. El temple actual té uns 300 anys d’història, ja que l’any 1782 el santuari va ser reedificat, i la façana va adquirir l’ aspecte neoclàssic actual. De l’edifici antic se’n va conservar la capella del Santíssim i un dels murs exteriors. També es va aprofitar la longitud de la capella medieval i es va respectar el traçat de l’antic camí de Vilapicina, que unia Sant Andreu amb Horta.

Coincidint amb l’ampliació també es va construir el pont que uneix el recinte amb Can Basté. Posteriorment, també es van afegir dues obertures laterals a la que originàriament tenia el campanar.

L’any 1997 l’enfondrament de la coberta de la capella del Santíssim va permetre estudiar els elements arquitectònics de l’antiga construcció preromànica. La restauració l’any 2004 va deixar les parts primitives al descobert i va tapar les parts de l’estructura pertanyents al segle XVIII.

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies