Ajornat el quart desnonament de Date una huerta

És el primer cop que els usuaris de l’hort-jardí reben la notificació uns dies abans de la data fixada

Els usuaris de l’hort-jardí ocupat Date una Huerta han rebut amb alegria la notificació de l’ajornament del desnonament que tenien previst per a aquest dijous. És el primer cop dels quatre intents fallits de desnonament que aquesta notificació arriba abans del dia fixat pel llançament. Aquest fet els havia donat esperances que hi hauria un acord entre Ajuntament i la propietat per cedir el solar mentre no hi comença l’edificació, però sembla que la negociació encara continua.

Per això, tot i l’alegria per haver guanyat mig any més, reclamen una solució definitiva, que passi per la cessió temporal de l’espai mentre no s’hi edifica. I sobretot, volen que es retiri la denúncia penal, que els amenaça amb presó. “Som on hem estat sempre, fa un any, fa dos, fa tres. Estem denunciats, som al jutjat, i esperant una cessió d’ús si que arriba en algun moment. No volem figurar com a delinqüents a cap lloc, ni que vinguin set furgonetes de la Brimo”, assegura Jordi ‘Bicicleto’, un dels usuaris de l’espai.  Aquest cop, però, la Covid-19 els ha impedit celebrar la notícia amb una petita festa amb pernil i xocolata calenta, com han fet els altres tres cops.

Aquest mes de novembre farà quatre anys de l’ocupació d’un solar propietat del BBVA al carrer de Joaquim Valls. Hi havia hagut una casa de planta baixa, que va ser enderrocada per construir-hi habitatges. Els anys havien passat i el solar s’havia omplert de brutícia i de rates. Un grup de veïns hi van entrar per netejar l’espai i convertir-lo en un hort-jardí, que ha esdevingut un punt de trobada i activitats al barri. S’hi fan recitals, visites, tallers i sobretot moltes xerrades i converses a l’ombra de plantes enfiladisses. “Em llevo al matí i vinc aquí, i xerro amb un i altre. Tinc 91 anys i visc sol i per a mi això és com una teràpia, m’ha salvat d’una depressió.– explica Llorenç, un altre dels usuaris del Date una huerta- “Estem molt agraïts. Espero que això duri. Perquè cada quatre mesos ‘ai…vindrà la carta? Vindrà la carta? Com quedarà a veure si ens fan fora?’ és un patiment de Cal Cristo.” L’espai és defensat per veïns i veïnes dels habitatges dels voltants com un fre a les rates i la brossa, i també per aquells usuaris que hi han trobat un espai de relació veïnal.

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies