Feliç dia dels canelons!

L’àpat de Sant Esteve es caracteritza sobretot per aquest plat, ple de curiositats i anècdotes

Malgrat que enguany no hi hauran grans trobades familiars, de ben segur els canelons tornaran a protagonitzar els àpats aquest migdia de Sant Esteve. Un costum tan arrelat com carregat de mites, llegendes, polèmiques i innovacions tecnològiques. Us oferim algunes d’aquestes curiositats:

-Encara que pugui semblar que els canelons es mengen des de temps ancestrals, van aparèixen al receptari català a principi del segle XX. Això no vol dir que no es tastessin abans…

– El seu origen és italià i el van portar a Catalunya a finals del segle XVIII cuiners estrangers que treballaven a les primeres fondes.

-Al segle XIX restaurants emblemàtics com ara la Maison Dorée van popularitzar els canelons entre la burgesia, que els percebia com un àpat molt refinat.

-Allò que diferencia els canelons catalans i els italians és que en els nostres, primer es cou la carn i després es trinxa, mentre que els italians fan servir directament carn picada amb un sofregit, amb pastanaga i api.-La principal dificultat per a elaborar canelons no era el farcit sinó la pasta, que calia fer a mà. Fins que el 1911  l’empresari Ramon Flo, a través de la seva marca de pasta El Pavo, van comercialitzar les primeres plaques seques.
Aquest avenç tècnic va significar la popularització definitiva dels canelons tant als restaurants com a les llars catalanes.

-Amb el temps ha sorgit una gran  diversitat i moltes famílies tenen recepta pròpia. N’hi ha més de cent de documentades.

-A més, amb l’evolució de la societat, se n’han inventat de moltes, com ara de bacallà, de tonyina, de marisc… o les veganes, de verdures, bolets…

-La beixamel que els acompanya té origen francès. Deu el nom a Louis Béchameil de Nointel, maître del rei Lluís XIV.

-També hi ha cuiners que rebaixen la salsa beixamel amb un toc de salsa de tomàquet, que li dóna un color lleugerament rosat.
– Abans de la popularització dels canelons, el costum era dinar per Sant Esteve arròs a la cassola. L’arròs de la catedral o l’arròs colls-i-punys eren dues receptes molt típiques que servien per a aprofitar les restes del dinar de Nadal.

-No tots els historiadors de la cuina estan d’acord que els canelons siguin un exemple de la cuina de reaprofitament. Néstor Luján ho defensava però l’historiador de la cuina Jaume Fàbregas diu que és una llegenda.

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies