Can Peguera plora la mort de Bernarda Freijo, una de les veïnes més antigues i compromeses amb el barri

Va néixer a les casetes blanques i ha militat a l’associació de veïns fins fa 3 anys, que va ser nomenada presidenta d’honor

Dimecres passat ens va deixar Bernarda Freijo, una de les veïnes més carismàtiques, compromeses i lluitadores de Can Peguera. Va néixer al barri en els seus inicis i allà ha desenvolupat tota la seva vida. Hi va viure allà, de ben petita, la Guerra Civil, veient com els avions sobrevolaven per sobre del barri i el veïnat estava atent per si calia utilitzar els refugis antiaeris que veïns com el seu pare havien construït als peus del Turó de la Peira. Pitjor record tenia de la fam de la postguerra, quan provaven sort a l’Institut Mental de la Santa Creu per aconseguir algo de menjar. Va començar a treballar ben aviat, fins que va formar una família i es va envoltar de bon veïnatge i solidaritat.

Des del principi es va implicar totalment en la defensa i la reivindicació del barri. I, un cop legalitzada l’associació de veïns a finals dels anys 70, s’hi va afegir i hi va participar activament durant uns 40 anys, fins que fa tres anys, es va haver de retirar per qüestions de salut. Va ser aleshores quan l’entitat veïnal la va nomenar presidenta d’honor, com a reconeixement per la seva col·laboració i implicació. En aquest temps ha lluitat i celebrat moltes fites. La més important per a ella, sens dubte, la salvació del barri de Can Peguera tal i com el coneixem. Va ser fa 7 anys, quan es va decidir protegir les casetes blanques. La notícia la va fer respirar més tranquil·la, ja que per res del món volia marxar de la casa on havia nascut.

 

A banda d’aquesta faceta més activista, Bernarda Freijo era ben coneguda a Can Peguera. Essent com era una de les veïnes veteranes del barri, mantenia viu encara l’ambient de poble que caracteritzava aquest territori, amb trobades amb cadires i tauletes al carrer de Vila-seca amb veïnes i veïns amb qui compartia algun berenar o algun brindis si tocava celebrar un sant, aniversari o revetlla. 

Amable i alegre, sempre es mostrava disposada a col·laborar amb qualsevol iniciativa. També amb els mitjans de comunicació, amb qui no dubtava en obrir les portes de casa seva i també les de la seva memòria. Des de NouBarris.Net volem fer arribar les condolences als seus tres fills, la seva germana gran -de qui la Bernarda encara en tenia cura- i a totes les que la trobaran a faltar.