La Torre Llobeta
Fotografies que testimonien el passat de Nou Barris
Aquest estiu recuperem algunes de les fotografies que il·lustren alguns dels capítols del nostre districte. La majoria són fotografies d’indrets, esdeveniments i veïns que han recopil·lat, conservat des de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris i que han explicat i difós a partir del seu bloc.
La masia de Torre Llobeta va ser construïda a finals del segle XV com a casalot senyorial, tot i que posteriorment va ser utilitzada com a masia. Es tracta d’un edifici de planta quadrada i teulada a quatre aigües. Disposa de pati interior i elements gòtics afegits al segle XIX, com ara les finestres gòtiques de decoració flamígera amb formes geminades o d’arc de ferradura i la porta ogival.
A finals del segle XIX, la Torre Llobeta va deixar de ser una casa d’estiueig per convertir-se en una explotació agrícola, especialment del conreu de la vinya. La construcció de la carretera entre la Sagrera i Horta, l’any 1868, va revaloritzar la zona i els propietaris es van desprendre de mica en mica de parcel•les, destinades a construir-hi torres d’estiueig.
Fins al 1928, els propietaris van participar en el projecte del tramvia a Horta i van vendre gairebé la meitat de la finca. L’Exèrcit en va comprar quatre hectàrees per construir-hi una caserna d’intendència. Curiosament, durant la Guerra Civil la masia va ser la seu del comitè revolucionari del barri i va acollir membres de les Brigades Internacionals.
Acabada la guerra, la masia va ser abandonada. L’any 1945 l’Exèrcit i l’Ajuntament van signar un acord per construir habitatges socials a la finca per als afectats de les obres de les Drassanes. I així va sorgir el polígon de Torre Llobeta, edificat entre 1952 i 1955 (en una de les fotos ja s’intueixen blocs per darrera). El projecte no preveia espais públics ni serveis. L’associació de veïns va néixer junt amb la reivindicació de la conservació de la masia i que fos un espai per al barri. La pressió veïnal va salvar la masia de formar part del col•legi Joan Maragall, construït just a tocar del casalot.
Tot i això, la masia va continuar buida i en degradació, sobretot després d’un incendi l’any 1964. I la disputa sobre la conservació o l’enderroc del casalot va seguir viva. L’any 1978 s’hi van dur a terme les primeres reparacions i tres anys després, l’associació de veïns va ocupar l’edifici durant dos anys. L’acció va acabar amb el desallotjament de la masia per part de la Guàrdia Urbana. L’Ajuntament va decidir preservar-la i, després d’una restauració acurada, l’any 1983 es va transformar en l’actual centre cívic.