Homenatge a Maria Antònia Canals, fundadora de l’antiga escola Ton i Guida
Al centre, ara reconvertit en casal de barri, estrena una exposició i una “rajoleta de la memòria” en el seu honor
Un any després de la seva mort, les Roquetes ret homenatge de nou a Maria Antònia Canals, mestra, matemàtica i pedagoga que va deixar una forta emprenta al barri. Hi va fundar el 1962 l’escola Ton i Guida, on hi va implantar la pedagogia activa Montessori. Un ensenyament innovador que va permetre l’alumnat aprendre a multiplicar i calcular de forma diferent; fer assignatures com música o plàstica i els va portar d’excursió, entre moltes altres qüestions que en aquells moments eren innovadores.
L’homenatge consisteix en la inauguració d’una exposició sobre la trajectòria de l’escola Ton i Guida, que commemora, alhora, els 60 anys de la seva creació. És al mateix edifici que ava acollir l’escola fins el seu trasllat a l’IE Antaviana i que avui dia acull el casal de barri. A partir de les 12h s’inaugura oficialment tot de fotografies que mostren l’activitat pedagògica i comunitària de l’escola. Es podrà veure fins al proper 30 de juny.
A més, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris col·locarà també, dins l’acte, una de les seves “rajoletes de la memòria”. Un rajola amb la fotografia de Maria Antònia Canals i un resum del seu treball i aportació al barri.
Nascuda l’any 1930 en una família de mestres que ben aviat li inculcaren els mètodes de Maria Montessori, la Maria Antònia Canals es graduà en magisteri l’any 1950 i es llicencià en ciències exactes a la Universitat de Barcelona en 1953. El 1956 treballà a l´escola Talitha i amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d´altres, va ser una de les fundadores de l´Associació de Mestres Rosa Sensat. A Nou Barris, l’any 1962 va fundar l’escola Ton i Guida. Nascuda de l´esforç pedagògic d´un grup de persones liderades per Maria Antònia Canals, Ton i Guida va renovar el model d´escola clàssica. Un esperit engrescador i innovador capdavanter als anys 60 i 70, que va marcar els nens de Verdum i les Roquetes, uns barris mancats en aquella època de tot tipus de serveis. La solidaritat, la integració social i l’intent de millorar l’entorn eren els valors principals d’aquesta l’escola. Els alumnes feien sortides, estudiaven assignatures com plàstica o música i podien expressar-se en català. La creativitat d´aquesta escola impregnava fins i tot les matemàtiques.
Maria Antònia Canals és també autora de nombroses publicacions sobre l´ensenyament de les matemàtiques i la seva influència és molt notable en els grups de mestres Almosta i Perímetre. Ha rebut la Medalla al Mèrit en el Treball el 1986, el Premi Mestres 68 el 1994 i la Creu de Sant Jordi el 2006. Un centre de formació de mestres al Nepal porta el seu nom. El 2007 va rebre el premi Gonzalo Sánchez Vázquez del Ministeri d´Educació d´Espanya. El 2009 li van concedir la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona i tres anys més tard, el 2012, la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats. Ens va deixar el 29 d’abril de 2022.