10 anys Relligant Nou Barris: la Plaça del Virrei Amat
El museu virtual compta amb una cinquantena de punts d’interès repartits per tot Nou Barris
Enguany es compleixen 10 anys des que es va inaugurar oficialment el Relligant Nou Barris, un projecte que, a partir de codis QR, va construir un museu virtual de la història i el patrimoni del nostre districte. Aquests codis QR es poden llegir amb el mòbil o tauletes electròniques i redireccionen a la pàgina web del projecte. Allà, es pot consultar la història de l’element concret i veure un vídeo explicatiu. Masies, aqüeductes, equipaments, places, lluites… de mica en mica des de Projectart-Nou Barris TV s’ha anat engreixant aquesta base de dades, amb la col·laboració sempre de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i el Grup d’Història de Can Basté.
Aquests dies us recollim alguns dels fets i curiositats que trobareu al Relligant Nou Barris. Avui toca la història de la Plaça del Virrei Amat
La plaça del Virrei Amat va ser projectada l’any 1917 com un nus viari que unia el Mental, Horta, els Quinze i Sant Andreu del Palomar a través del passeig de Fabra i Puig, que aleshores s’anomenava rambla de Santa Eulàlia.
La plaça s’havia dissenyat en aquesta rambla, davant l’església de Santa Eulàlia, però l’any 1931 s’aprova un altre projecte, que separa la plaça de la parròquia i la situa a l’altra banda del carrer per connectar també amb Felip II.
Tot i que hi ha la idea que eren terrenys de Can Sitjar, de fet les terres pertanyien a una altra masia desapareguda, la Torre dels Anglesos.
Si fas servir un telèfon intel·ligent o tauleta, gaudiràs més de l’experiència obrint
el vídeo en mode ulleres 360º a l’App de YouTube .
L’any 31 s’estrena la plaça, com una gran superfície sense urbanitzar. Dos anys després rep el nom de Salvat Papasseït, en honor del poeta mort pocs anys abans. Amb el franquisme la plaça es rebateja per dedicar-la al Virrei Amat, el virrei del Perú del segle XVIII que tenia relació directa amb Can Sitjar. El seu pare i el seu germà van ser propietaris d’aquesta gran casa senyorial.
A banda del nom, la plaça també ha anat canviant. La plaça sense urbanitzar es va convertir en una rotonda que afavoria el gir dels tramvies primer i després els autobusos. Va perdre el gran perfil de Can Sitjar a favor d’un gran gratacel i boques del metro.
I fa gairebé 20 anys la plaça es va convertir en una gran illa de vianants que s’estén fins al carrer de Felip II. Aleshores s’hi van instal·lar, a més, els tres elements característics de l’espai: la pèrgola, la font i els diapasons de Nou Barris.