10 anys Relligant Nou Barris: Aqüeducte del Parc Central
El museu virtual compta amb una cinquantena de punts d’interès repartits per tot Nou Barris
Enguany es compleixen 10 anys des que es va inaugurar oficialment el Relligant Nou Barris, un projecte que, a partir de codis QR, va construir un museu virtual de la història i el patrimoni del nostre districte. Aquests codis QR es poden llegir amb el mòbil o tauletes electròniques i redireccionen a la pàgina web del projecte. Allà, es pot consultar la història de l’element concret i veure un vídeo explicatiu. Masies, aqüeductes, equipaments, places, lluites… de mica en mica des de Projectart-Nou Barris TV s’ha anat engreixant aquesta base de dades, amb la col·laboració sempre de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i el Grup d’Història de Can Basté.
Aquests dies us recollim alguns dels fets i curiositats que trobareu al Relligant Nou Barris. Avui toca la història de l’Aqüeducte del Parc Central.
Aquest pont, situat al Parc Central de Nou Barris, formava part de l’aqüeducte de Dosrius. Una enorme infraestructura hidràulica de més de 50 quilòmetres que anava de la riera d’Argentona del municipi de Dosrius, al Maresme, fins a Gràcia, i que creuava l’actual districte de Nou Barris.
A la segona meitat del segle XIX el creixement de l’Eixample va fer que la demanda d’aigua a Barcelona augmentés considerablement. Els punts de captació d’aigua cada cop eren més lluny i per això calia construir infraestructures per portar l’aigua fins a la ciutat.
Si fas servir un telèfon intel·ligent o tauleta, gaudiràs més de l’experiència obrint
el vídeo en mode ulleres 360º a l’App de YouTube .
Ben aviat van sorgir moltes companyies que van veure en aquesta necessitat un gran negoci. Així es van engegar projectes com l’Aqüeducte de Dosrius, una infraestructura iniciada per l’empresa Palau, Garcia i Companyia.
El negoci de l’aigua a Barcelona era rendible i, per això, aquesta empresa va ser comprada per capital francès i reconvertida en la Société Générale des Eaux de Barcelone, l’origen de la Sociedad General de Aguas de Barcelona.
Però portar l’aigua des del Maresme no era una tasca fàcil. Entre altres complicacions, calia creuar el Besòs. Un fet que es va aconseguir a través de l’estret del rec, entre la Trinitat i Torre Baró, gràcies a un sifó de 1.000 metres. Després de reforçar les captacions i construir un dipòsit de 1.700 m3 al Guinardó, l’any 1871 va poder començar la distribució d’aigua.
Avui en dia l’aqüeducte ja no funciona, però, a banda d’aquest pont, al districte va deixar-hi més empremtes, com el pont al pas pel torrent de Can Campanyà o el fet que l’avinguda de Mare de Déu de Montserrat s’anomenés fins al 1923 carrer de Dosrius.