10 anys Relligant Nou Barris: Escullera
El museu virtual compta amb una cinquantena de punts d’interès repartits per tot Nou Barris
Enguany es compleixen 10 anys des que es va inaugurar oficialment el Relligant Nou Barris, un projecte que, a partir de codis QR, va construir un museu virtual de la història i el patrimoni del nostre districte. Aquests codis QR es poden llegir amb el mòbil o tauletes electròniques i redireccionen a la pàgina web del projecte. Allà, es pot consultar la història de l’element concret i veure un vídeo explicatiu. Masies, aqüeductes, equipaments, places, lluites… de mica en mica des de Projectart-Nou Barris TV s’ha anat engreixant aquesta base de dades, amb la col·laboració sempre de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i el Grup d’Història de Can Basté.
Aquests dies us recollim alguns dels fets i curiositats que trobareu al Relligant Nou Barris. Avui toca la història de l’Escullera
L’Escullera és obra d’un dels escultors catalans amb més prestigi internacional, Jaume Plensa.
L’Ajuntament va encarregar el projecte l’any 1986 quan va començar la urbanització de la plaça de Francesc Layret, a la banda muntanya. El llavors delegat d’Urbanisme, l’arquitecte Oriol Bohigas pretenia dotar de monuments la perifèria barcelonina projectant intervencions escultòriques. La plaça de Francesc Layret va ser un dels indrets triats.
La idea de Jaume Plensa era situar tres figures de ferro sobre un basament d’aigua format per grans pedres amuntegades, com si es tractés d’una escullera del port. Les tres peces de ferro colat representaven una família. La més gran feia 3 metres d’alçada i pesava 3 tones. Però finalment el basament escollit per situar les figures va ser normal, de manera que la peça va perdre l’element que la relacionava amb el seu nom, Escullera.
La peça va ser instal•lada el 15 de febrer de 1988 a la nova plaça. Allà va romandre durant onze anys. L’any 1999 es va començar a construir l’aparcament soterrani de Francesc Layret i les tres escultures van creuar el carrer. Es van recol•locar en tres nivells diferents entre la Via Júlia i la plaça d’Àngel Pestaña, on actualment encara es troben.