L\u2019any 1965 es va fundar la segona parr\u00f2quia al barri de la Trinitat Nova. El temple es va ubicar en un barrac\u00f3 que el col\u00b7legi d\u2019arquitectes tenia a Torre Bar\u00f3. Ajudat pels mateixos ve\u00efns del barri van traslladar el barrac\u00f3 fins a la Trinitat Nova. El van empla\u00e7ar per sota del pont dels Tres Ulls i l\u2019escola de Sant Josep Oriol, i el van ampliar una mica.
\nLa peculiar parr\u00f2quia, bastida amb quatre parets i una teulada d\u2019uralita, va esdevenir un espai de trobada per als ve\u00efns.<\/p>\n
L\u2019any 1966 Abelard Sayrach va ser nomenat rector de la parr\u00f2quia de Sant Tarsici. Tot i que provenia d\u2019una fam\u00edlia benestant, Sayrach formava part d\u2019una generaci\u00f3 de joves sacerdots obrers. Aviat es va convertir en un ve\u00ed m\u00e9s de la Trinitat Nova.
\nA la parr\u00f2quia es prioritzava les necessitats socials abans que les brillantors del culte. El tarann\u00e0 d\u2019Abelard Sayrach i la seva implicaci\u00f3 social al barri el van portar a participar en la fundaci\u00f3 del Centro Social Trinidad, la Biblioteca Popular Juan Grabulosa i el butllet\u00ed ve\u00efnal \u2018Tres Ojos\u2019. Tot plegat llavor del moviment ve\u00efnal que m\u00e9s endavant lluitaria per les millores al barri.<\/p>\n
La parr\u00f2quia de Sant Tarsici va tenir una vida ef\u00edmera, a causa de mort prematura del moss\u00e8n, l\u2019any 1976. Dos anys m\u00e9s tard, l\u2019arquebisbe de Barcelona va decidir dessacralitzar el petit temple i incorporar la parr\u00f2quia a la jurisdicci\u00f3 de Sant Josep Obrer.<\/p>\n