Les restes de les antigues bregues i serveis que oferia Ca n’Artés
Us descobrim algunes curiositats d’aquest antic hostal per a viatgers entre camins
Situada al nucli antic de Santa Eulàlia de Vilapicina, Ca n’Artés encara té alguns elements originals del segle XIV. De fet conserva trets curiosos com ara els dintells d’una de les portes esmolats per navalles o els xiprers davant l’edifici que, en el seu temps, indicaven els serveis que oferia com a hostal.
Als segles XIV i VX Can n’Artés era un hostal per a viatgers propietat del mossèn Pere d’Artés. El mossèn hi feia estades freqüents però casa seva era al mateix temps un hostal per als viatgers. Aquest era un lloc de pas important de l’època, en el qual es creuaven els camins antics de Sant Iscle i d’Horta. L’entrada a l’hostal era una taberna on els homes de l’època bevien vi mentre jugaven a daus i cartes. Hi entraven molts homes de brega que anaven armats amb navalles, i abans d’entrar a la taberna les esmolaven als dintells de la porta. Avui dia encara es poden apreciar les osques que van deixar aquestes navalles a la porta del que avui dia és un comerç.
Altre curiositat d’aquest hostal són els xiprers que trobem avui dia replantats davant l’edifici. En aquella època els xiprers indicaven davant els hostals la quantitat i qualitat dels serveis que s’oferien a dins. Un xiprer volia dir que es donava menjar als viatges, dos xipresos inicaven que hi havia menjar i pinso per als animals, tres xiprers indicaven que s’oferia habitació també, i amb quatre xiprers, a més de tot l’anterior, s’hi afegia companyia complaent als viatgers que ho demanessin. Ca n’Artés disposava de quatre xiprers com a hostal. Els quatre xiprers van ser plantats també amb la moderna urbanització del nucli antic de Santa Eulàlia de Vilapicina, tot i que avui dia només se’n conserven tres.
Ca n’Artés forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona. L’edifici original estava format per una planta baixa i un primer pis. La casa encara conserva elements originaris medievals, com la porta d’arc de mig punt al centre de la façana i una de les finestres amb un arc apuntat. Les pedres que es veuen a la planta baixa fan pensar fins i tot en un origen anterior, potser de l’època romana.
