Històries de Covid-es: des de la defensa de la salut pública, SAP Muntanya
“Esperem que haguem après que ens va la vida amb un sistema sanitari que està retallat, maltractat, i que li hem de donar la volta”
Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. En cada entrega us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.
En aquest capítol tenim a la Trini Cuesta, membre de la Vocalia de Salut de l’AV Guineueta i de la coordinadora d’entitats de la SAP Muntanya, l’àrea sanitària a la qual pertany Nou Barris. Fa molts anys que lluiten contra les retallades i per la millora de l’assistència als diversos CAP i al nostre hospital de referència, la Vall d’Hebron, però arran aquesta crisi, encara estan més convençuts que cal continuar amb les reivindicacions.
Trini Cuesta ens reconeix que el confinament no ha estat especialment dur a nivell personal. “Ho hem portat de la millor manera possible. Comparteixo la vida amb la meva parella, som dues persones adultes, no hem tingut cap problema de salut, més enllà del primer estat de xoc dels primers dies, com suposo que la majoria de gent.”
Però superada la sorpresa del primer moment, les entitats veïnals que conformen la coordinadora del SAP Muntanya es van posar a treballar. “La primera causa de preocupació va ser pensar en la població del nostre districte, colpejada ja abans per la crisi. Què li podia suposar aquest confinament? De sobte, persones grans, molt vulnerables, famílies monoparentals o famílies en general, no anaven a tenir ingressos ni les necessitats bàsiques cobertes amb el confinament. Vam començar a treballar juntament amb altres entitats del districte creant xarxes de suport, contactant amb Serveis Socials. I sembla que s’ha fet un bon treball. És una solució pal·liativa, no està solucionat. Una reflexió que hem fet moltes vegades a casa és que el coronavirus acabarà marxant tard o d’hora, però les seqüeles que deixarà serà el virus de la precarietat, de la desigualtat, de la pobresa… i aquest virus és el que també hem d’intentar d’erradicar.”
Seguiment de prop
Des de la coordinadora d’entitats del SAP Muntanya han mantingut en tot moment contacte amb els professionals de la Vall d’Hebron i dels diferents CAP, per conèixer de primera mà la situació que s’hi vivia. “Sempre preocupant-nos per les seves necessitats. Hi havia alguns CAP amb molt personal de baixa, contagiats, han viscut situacions molt complicades i per a nosaltres era important tenir aquest contacte i oferir-los col·laboració. A partir del CAP, si detectaven casos de vulnerabilitat, junt amb Serveis Socials, podíem intervenir… tot aquest entramat de xarxa social ha estat molt important.”
També han intercedit entre els centres sanitaris i les famílies. “Hem atès a persones que ens han trucat desesperades perquè l’ambulància s’havia emportat el seu familiar i no en sabien res. Hem tingut trucades de persones que estaven en risc perquè no se les havia atès amb un problema de salut greu. Amb tota la voràgine que ha viscut l’hospital doncs era comprensible, però hi havia temes d’oncologia greu que no podien esperar.” I del resultat de les gestions n’estan bens satisfets. “Hem de celebrar que des de l’hospital sempre hem tingut molt bona resposta. Felicitats a tanta gent que ha treballant tant per tenir cura de nosaltres.”
Campanya ‘Cap CAP tancat’
Des que va començar la pandèmia, la coordinadora ha engegat diverses campanyes. La primera va ser ‘Cap CAP tancat’. “Hi va haver un moment en què Nou Barris era el districte amb més gent contagiada de tota Barcelona. I aleshores ens anaven arribant notícies que intentaven emportar-se personal dels CAP a altre recursos sanitaris, com els hospitals de campanya o el pavelló de la Vall d’Hebron, i anaven a deixar els centre de salut a mig gas o els anaven a tancar. Hi havia la possibilitat. Ràpidament vam engegar una campanya que es deia “Cap CAP tancat”. En menys de 24 hores teníem un munt de fotografies de persones que participaven a la campanya, vam aconseguir que no es tanquessin els centres de salut del nostre districte i, a més, a proposta bàsicament dels equips d’atenció primària, els centres de salut van quedar oberts els caps de setmana, dissabtes i diumenges.”
La campanya pels PCR
Aquests dies també han pujat a les xarxes socials les imatges de la segona campanya que han engegat, la que demana els tests PCR, per detectar els contagis, als CAP, com una manera de detectar focus i aïllar-los. Això sí, els tests sempre per a persones amb símptomes sospitosos de la Covid-19. “Els metges de família la setmana passada ens deien que no en tenien, mentre que les autoritats sanitàries deien a través dels mitjans de comunicació que anaven a arribar ja els tests. En dos dies vam tenir més de 700 fotografies de persones que volien col·laborar amb la campanya “PCR a primària ja!” i a dia d’avui ja sabem que estan arribant els tests a una gran part de centres de salut.”
Les residències de gent gran
Aquestes dues lluites es van lliurar sobretot a les xarxes socials. La que acaben de començar és més seriosa, i pretenen que sigui als jutjats. “Una altra gran campanya que hem fet juntament amb altres col·lectius com Marea Blanca i la Coordinadora de Residències 5+1 és denunciar la catàstrofe a les residències de gent gran. Ha estat el col·lectiu que més ha patit, creiem que s’ha faltat al deure d’assistència. És una campanya que hem començat amb una denúncia a fiscalia. Seguirem intentant que no es torni a repetir el que ha passat, s’ha sacrificat a una població indefensa.”
Un futur de lluita
Davant tot aquest panorama, la Trini afirma que caldrà reivindicar i molt la sanitat pública. “Quin futur preveiem? Molt complicat. Les necessitats socials i sanitàries continuaran augmentant. No sabem quan es reprendran les activitats normalitzades, de totes aquestes activitats que s’han deixat de fer, com operacions quirúrgiques, proves diagnòstiques, reprendre l’activitat normalitzada als CAP. L’únic que podem dir és que seguim en un procés complicat. Nosaltres com SAP Muntanya i amb les entitats del districte i de fora del districte continuarem treballant per intentar que la població no quedi desatesa. I sobretot fem una crida a seguir tenint molta cura amb les normes de seguretat. Arribarà el dia en què podrem tornar a trepitjar el carrer novament. Esperem que haguem après alguna cosa de tot això i és que ens va la vida amb un sistema sanitari que està retallat, maltractat, amb el personal precaritzat. Hem de donar-li la volta i només ho podrem fer si col·lectivament prenem consciència que és necessari, com un servei públic essencial, defensar-ho a capa i espada. No pot tornar a passar el que ha passat. Fa anys que denunciem les retallades, les privatitzacions, la precarietat. Bàsicament volem fora a la sanitat privada, volem un sistema sanitari 100% i universal, que no deixi ningú fora. Millorar el sistema sanitari amb els recursos que necessiti, els pressupostos que necessita. Arribarà el moment en què ens veurem als carrers, de nou, segur.”