Mor l’activista cultural i de la memòria històrica de Nou Barris, Maria Lluïsa Serralta
Va ser cofundadora de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris i va ser una de les pioneres de l’Escola d’Adults Freire
Nou Barris plora la pèrdua de Maria Lluïsa Serralta, qui juntament amb Arnaldo Gil “Arni” va fundar l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris l’any 1983. Ho van fer en una petita sala de l’Escola d’Adults Freire i van començar recuperant tots els cartells i futlletons que imprimien les associacions de veïns i altres entitats. Van veure que era una documentació històrica que, d’altra manera, es perdria, i que il·lustrava perfectament l’evolució de Nou Barris. Els va empènyer el convenciment que la història dels barris s’ha d’explicar des dels carrers i les entitats i que aquesta història servia per crear identitat. En paral·lel, amb la intenció de conèixer i defensar tot aquell patrimoni del districte. Arnaldo Gil ens explica que la debilitat de la Maria Lluïsa era el castell de Torre Baró, la rehabilitació del qual no van deixar de reclamar fins que es va fer realitat.
L’Arni ens la defineix com una gran dona, molt treballadora i poc amiga dels grans reconeixements, a qui agradava retornar a la societat una part del que rebia. Ho va començar a fer als anys setanta, quan va formar part del grup de dones que van impulsar l’Escola d’Adults Freire. Una escola que res té a veure amb l’actual, excepte el nom. En els origens, la Freire era un centre d’empoderament per a les dones de Verdun, les Roquetes i rodalies.
Els últims anys es va implicar amb l’Associació de Veïns de Verdum, sense desvincular-se mai de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. Va presidir l’entitat veïnal uns anys, en els quals va lluitar per temes com el transport públic, les places i parcs infantils del barri, i el Casal de Barri de Verdum, un equipament que inicialment va gestionar l’associació de veïns sense cap subvenció.
Les seves últimes victòries han estat relacionades amb les dones. D’una banda, la instal·lació d’un faristol en record dels Safareigs de les Cases del Governador, que van desaprèixer fa alguns anys juntament amb les darreres cases blanques. El faristol ret homenatge a aquelles dones que s’ajuntaven per rentar la roba al safareig públic situat a l’actual plaça de Verdum i compartien penes i alegries.
L’altra victòria ha estat batejar una plaça amb el nom d’una altra activista cultural i social del barri: Lluïsa Alba, treballadora social i educadora de carrer lligada a la Fundació Pare Manel. L’Ajuntament ha anunciat aquest cap de setmana, precisament, l’aprovament d’aquest nomenclàtor.