Instal·len a Can Peguera una llamborda en memòria de Josep Fort Maluenda, deportat pels nazis
Es col·locarà davant la que va ser casa seva al carrer de la Fonteta, dins el projecte de memòria històrica Stolperstein
Pels camps de concentració i extermini també van passar barcelonins i barcelonines, la memòria dels quals es vol recuperar i homenatjar a través de la instal·lació de les Stolperteine, les llambordes daurades amb el nom i les dades del deportat. La regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb tres instituts de secundària de la ciutat i els Amicals de Mauthausen i Ravensbrück, ha impulsat aquest projecte a tres districtes de la ciutat: Sants-Montjuïc, Sant Martí i Horta. El cas és que l’actual Can Peguera era originalment les Cases Barates d’Horta i per aquesta raó, s’ha inclòs un veí d’un barri que, recordem, era un nucli potent de l’anarcosindicalisme als anys 30. Es tracta de Josep Fort Maluenda, que vivia al carrer de Fonteta, 44. Allà s’hi instal·larà la llamborda a les 12h.
Nascut el 7 d’agost de 1892 a Barcelona, Josep Fort es va allistar a l’exili a la Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser detingut i traslladat al Frontstalag de la ciutat de Belfort i, posteriorment, a l’Stalag XI-A, a la localitat d’Altengrabow. Va ser traslladat a Mauthausen, on va entrar el 26 d’abril de 1941 amb el número de matrícula 4189. Va ser traslladat a Gusen el 30 de juny de 1941 amb el número de matrícula 13031, i des de Gusen, el 14 d’agost, al castell de Hartheim, on va morir el 29 de setembre de 1941.
El projecte, a més de retre homenatge a les víctimes, també ha servit per apropar als estudiants la realitat del que va patir tothom que va passar per un camp de concentració. A banda de Josep Fort, s’han instal·lat vuit llambordes més. Podeu consultar els noms i les biografies en el fil publicat per l’Ajuntament:
LLUIS VILLAR FORNAS
Va allistar-se voluntari per defensar la república i, ja a l'exili, a la Companyia de Treballadors Estrangers.
Va ser detingut pels nazis i va passar pels Stalag VIII i XII i pels camps de Mauthausen i Gusen, on va morir el 7 de desembre de 1941. pic.twitter.com/Fh0qc9N01f
— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) May 17, 2022