El Turó de la Peira estrena el nom dels Jardins de Pilar Espuña

El nomenclàtor ret homenatge i record a l’activista històrica del barri

El Turó de la Peira arrenca avui la seva festa major amb un únic acte, però ben emotiu: la descobertaa les 12h del migdia  de la placa amb el nomenclàtor de Jardins de Pilar Espuña. El nom vol perpetuar el record a la que va ser veïna i gran activista del barri als interiors enjardinats entre els carrers de Sant Iscle i Pi i Molist, al costat del poliesportiu del Turó de la Peira.

La iniciativa va sorgir de l’AV Turó de la Peira, amb el suport de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris, i el plenari del districte el va aprovar al març de 2021 (http://www.noubarris.net/web40/?p=77098) En tot aquest temps el procés ha seguit el seu curs fins arribar al dia d’avui. L’acte consistirà en la descoberta de la placa amb el nou nomenclàtor i una actuació musical. Hi ha previstos, també, els parlaments d’Alexandra López, consellera de Feminismes i LGTBi de Nou Barris;  Antonio Silva, president de l’AV del Turó de la Peira, i Montse Argente Jiménez, de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris.

Pilar Espuña Domènech (Barcelona, 19 de juny del 1928 – 6 de maig del 2010)va néixer a Vilapicina i la Torre Llobeta, on hi va viure pràcticament tota la seva vida. Des del compromís social, va lluitar en tres àmbits: en la millora de les condicions de treball, la millorar de les condicions de vida i el moviment feminista.

El 1966 va ingressar en la militància de la HOAC, la Hermandad Obrera de Acción Catòlica, amb la intenció de desenvolupar la seva identitat cristiana i també la seva dimensió social i obrera. Allà descobrí una vessant de la religió més compromesa amb la justícia i els pobres, conscient de l’existència de classes i de l’explotació que patia el món obrer i, com ella mateixa deia, va passar de donar catequesis a la parròquia de Santa Eulàlia a llençar fulletons pel carrer.

Paral·lelament, entrà a les aleshores clandestines Comissions Obreres i va ser escollida pels seus companys de treball com a enllaç sindical de banca. A partir d’aquest moment sempre va romandre compromesa amb la classe treballadora militant i amb la defensa dels drets dels treballadors i les treballadores de la seva empresa. La seva negativa a fer hores extres, la consciència de la discriminació de les dones en el món laboral i la seva tasca reivindicativa li van ocasionar molts problemes en el seu centre de treball.

El mateix any 1966 va ingressar en el moviment feminista i, juntament amb altres companyes de Nou Barris, va reivindicar la igualtat de drets entre homes i dones.

Durant els últims anys del règim franquista, va exercir una rellevant activitat política i sindical d’oposició i l’any 1987 va fundar i presidir el grup “Dona i Presó”, del Moviment Feminista a Ca la Dona, al mateix temps que es va vincular en la lluita a favor de millorar les condicions de vida de les dones a les presons.

Va ser també membre de l’Associació de Veïns i Veïnes del Turó de la Peira, i responsable i coordinadora de la Vocalia de Dones del Centre Cívic Can Basté. Participà activament en les lluites veïnals de l’època i en tot tipus de manifestacions a favor de causes obreres i populars i fent debats i xerrades per canviar la societat.

L’any 2001 va rebre una placa i un homenatge de l’Associació de Veïns i Veïnes del Turó de la Peira com a reconeixement de la seva trajectòria militant.

Va morir el 6 de maig de 2010 a l’edat de 81 anys.