L’ocupació veïnal de la planta asfàltica
Fotografies que testimonien el passat de Nou Barris
Aquest estiu recuperem algunes de les fotografies que il·lustren alguns dels capítols del nostre districte. La majoria són fotografies d’indrets, esdeveniments i veïns que han recopil·lat, conservat des de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris i que han explicat i difós a partir del seu bloc.
El 9 de gener de 1977 uns 500 veïns i veïnes de les Roquetes i la Trinitat Nova van decidir que ja estaven farts de la contaminació i la brutícia (els fums que generava tacaven la roba estesa) que generava la planta asfàltica que els havien aixecat a pocs metres de casa seva. Aquesta planta havia de fabricar el ciment per a la construcció de la ronda. Tota una paradoxa, a més, en un barri que reivindicava que es pavimentessin els carrers. Els veïns van passar a l’acció, van entrar al recinte (tancant el vigilant a la garita) i van inutilitzar la planta asfàltica aixecada a pocs metres de casa seva, tirant a terra la xemeneia. Aquesta acció i la idea de reconvertir la fàbrica en un espai cultural va ser l’embrió de l’actual Ateneu Popular de 9 Barris.
La decisió va sorgir de forma espontània, en una de les moltes reunions que els veïns de la zona havien convocat per tractar els problemes de contaminació i brutícia de la planta asfàltica. Un cop desballestada la xemeneia, l’ocupació popular va voler convertir la planta asfàltica en un ateneu que aplegués totes les expressions artístiques i culturals. Com a mesura de pressió, van celebrar el 4 i 5 de juny de 1977 les Trenta Hores de festa popular a les instal·lacions de la nau i voltants.
Les primeres activitats es van fer al magatzem de maquinària d’obres públiques. L’alçada del sostre va facilitar l’arribada d’artistes de circ per assajar i fer espectacles. Com a equipament cultural producte del triomf popular i símbol de les lluites veïnals, es va definir com un gran centre on l’acció cultural i artística era l’eina de transformació social. Allà es van desenvolupar diverses activitats artístiques, culturals, socials i educatives dirigides a millorar la creativitat, la participació, la solidaritat i la cohesió social de les persones.
Finalment, després de 14 anys de precarietat, l’Ajuntament va inciar les obres per condicionar l’antiga fàbrica de ciment. Unes obres que van durar gairebé quatre anys, en els quals l’activitat de l’Ateneu va continuar de forma itinerant pels diferents barris del districte. L’octubre de 1994 es va inaugurar el nou edifici, que va suposar la consolidació del projecte i de l’associació Bidó de Nou Barris, entitat gestora de l’equipament. El circ, que sempre havia estat una peça important, agafa encara més importància amb la creació de les escoles infantil i juvenil, i les produccions pròpies com el Circ d’Hivern. I l’Ateneu es va acabar convertint en un referent pel que fa al circ com a eina de transformació social, i a la creació de formadors en circ social.