El Pénjamo, el primer bus urbà de Nou Barris
Fotografies que testimonien el passat de Nou Barris
Aquest estiu recuperem algunes de les fotografies que il·lustren alguns dels capítols del nostre districte. La majoria són fotografies d’indrets, esdeveniments i veïns que han recopil·lat, conservat des de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris i que han explicat i difós a partir del seu bloc.
El diumenge 17 de novembre de 1953 es va inaugurar el primer servei urbà d’autobús en el territori de l’actual Nou Barris, “que no por su corto recorrido, sino por su eficacia tiene una importancia suma en nuestros transportes urbanos ya que permite un directo acceso, desde el centro de la ciudad a unas barriadas sitas en las afueras nordeñas de ex pueblo de San Andrés que alcanzan un censo de población de veinticinco mil vecinos; tales son los núcleos urbanos que son conocidos por Las Roquetas.” A la festa inaugural va assistir nombrós públic que esperava l’arribada de les autoritats que organitzaven l’acte.
La cerimònia va començar amb una missa del capellà de la parròquia de Santa Engràcia, que va beneir els tres autobusos allí estacionats. A l’encreuament de la via Júlia amb el carrer de Joaquim Valls es va col·locar un arc de fullatge i banderoles amb una cinta inaugural. Després de tallar-la, els tres autobusos van fer el trajecte inaugural, i a la tarda el servei es va obrir al públic.
La nova línia, al pertànyer a l’empresa Talleres Aragall y Compañía, va rebre el nom popular de “TAC” (per les inicials de l’empresa), però també fou coneguda com el “Pénjamo” (per una cançó popular de l’època anomenada “Vamos llegando al Pénjamo” (ciutat de Mèxic), de Pedro Infante). El recorregut era de doble circumval·lació. Partia des de via Júlia, travessava la plaça de la República, la plaça del Virrei Amat, baixava cap a Sant Andreu i tornava a pujar pel pont del Dragó, fins novament la via Júlia.
L’oferta es va cobrir amb dos autobusos de petites dimensions, concretament un Ford Hércules i un Berliet. El primer era de color vermell i efectuava el recorregut en sentit contrari a les agulles del rellotge, mentre que el segon era platejat i circulava en el mateix sentit de les agulles del rellotge. A mesura que es va anar guanyant passatge, el servei es va reforçar amb dos cotxes més, un per a cada sentit. La línia funcionava de les 5h del matí fins a les 23h de la nit els dies feiners, i fins a les 3h de la matinada dissabtes i festius. El preu del bitllet era de 60 cèntims.
El “Pénjamo” va simbolitzar l’inici de la fi de l’aïllament dels barris populars del nord de Barcelona quan fou inaugurat, i l’inici de les lluites veïnals a gran escala per demanar millores en el transport públic quan va ser suprimit, l’any 1960, enmig del procés de municipalització del transport públic per part de l’Ajuntament. Amb el temps, la línia va canviar de numeració i recorregut diversos cops, fins convertir-se actualment en el bus de barri 132.