Reivindiquen la restauració, catalogació i manteniment de la malmesa Font de Santa Eulàlia
Una seixantena de veïns i representants d’entitats participen a l’acte convocat per l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris
“Salvem la mina de Santa Eulàlia” resa a la pancarta que va presidir l’acte reivindicatiu d’aquest diumenge, en què una seixantena de veïns i veïnes, alguns pertanyents a diverses entitats, van reclamar la restauració de la font, després dels darrers atacs incívics, a finals d’octubre. L’entitat convocant, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, va explicar la situació de desprotecció en què es troba la font i en va reclamar una solució. “La mina d’aigua és de propietat privada, de la Fundació de l’Hospital de Sant Pau. Aquesta institució se n’ha de fer responsable, i si no pot, que la vengui o la cedeixi a l’Ajuntament per tal que se’n pugui fer el manteniment”, va reclamar Jordi Sànchez, president de l’Arxiu.
Durant l’acte, van precintar per protegir-la, l’entrada de la mina d’aigua, ja que els incívics van trencar-ne la porta. Es dona el cas que, en ser de titularitat privada, la mina i la font de Santa Eulàlia no ha pogut beneficiar-se de les inversions que els presupostos participatius de l’any passat van destinar a Collserola. Sí es va reparar, en canvi, l’accés i els elements arquitectònics de la Font Vella de Canyelles.
Volen la catalogació de les fonts de Collserola
A més, l’Arxiu Històric fa anys que reclama la catalogació i protecció de totes les fonts de Collserola. “Ens vam fixar que només n’hi havia catalogades a la banda de Vallvidrera, i a la banda de Nou Barris no n’hi havia cap”, indica Arnaldo Gil. Creuen que la mesura és necessària, així com comptar amb un equip de treballadors especialitzats en el manteniment d’aquestes mines d’aigua i fonts. “Darrerament s’aposta molt per voluntaris, i està bé, però cal que hi hagi un equip de manteniment del parc”, afegeix Gil.
En aquest sentit, va recordar que aquesta font va viure el seu esplendor als anys 80 i 90 gràcies a la tasca voluntària de Manuel Ferreiro i altres veïns de Canyelles, que s’ocupaven de tenir l’indret net i en condicions. Ara, a més de treballadors, reclamen més presència de la Guàrida Urbana per evitar que s’hi facin destrosses i festes il·legals de matinada, per tal de recuperar un racó tranquil de berenar i trobada.