9 Barris Acull plega després de 23 anys de feina per la convivència i la integració
Els problemes de finançament aboquen l’entitat a tancar les portes aquesta setmana
Nou Barris perd aquesta setmana una de les entitats que ha fet més per integrar el nou veïnat arribat als nostres barris. 9 Barris Acull tanca les seves portes oficialment el 30 de juny. Un mal tràngol per a les tres treballadores (dues administratives i l’advocada) i tot el voluntariat que ha contribuït a fer possible els tallers de cultura general o de castellà, les Jornades de 9 Barris Acull, o una de les activitats més conegudes, l’organització del Festival de Sopes del Món Mundial. És, però, sobretot una mala notícia per a tots els veïns i veïnes migrades que passen per l’oficina de 9 Barris Acull, a l’Espai via Favència per rebre assessorament sobre temes legals, per fer reagrupacions familiars, renovar papers o legalitzar la seva situació. Només l’any 2023 van rebre suport jurídic 1.426 persones.
Fa mes i mig, 9 Barris Acull ja va alertar que es trobava en una situació crítica, amb un deute de més de 20.000 euros que no podia afrontar. Segons van explicar, aquest deute són els diners que l’Ajuntament els reclama que han de tornar de la subvenció de 2023, ja que el conveni cobreix un percentatge màxim del pressupost total de l’activitat de l’associació. El problema rau en què aquest pressupost total comptava amb 40.000 euros d’altres ajudes que no van arribar. 9 Barris Acull va celebrar com un triomf poder ajustar-se als recursos que havien aconseguit… però van rebre la sorpresa que havien de retornar aquests prop de 20.000 euros. Un fet que els ha acabat enfonsant. Han presentat al·legacion, recursos i demanat ajuda a les administracions però sense èxit.
Una història que es va iniciar el maig de 2001
La xarxa 9 Barris Acull es va presentar oficialment el 18 de maig de 2001 al Casal de Barri de la Prosperitat. Es va crear enmig del moviment dels sense paper, que s’havien tancat a l’Església del Pi, però també a la parròquia de Santa Engràcia de la Prosperitat. El veïnat va passar de donar suport al moviment, a crear aquesta entitat, amb l’especial empenta i energia de Lourdes Ponce “Pitu”. Sempre han dut per bandera el lema que bona part del veïnat de Nou Barris també va ser emigrant als anys seixanta, i que aquests nous veïns encara tenen més obstacles per salvar.
Van començar primer al Casal de Barri de la Prosperitat. Un cop el projecte es va fer més gran, es van traslladar a un altre local del barri. I finalment fa uns deu anys, van arribar a l’Espai Via Favència. En aquest temps, han treballat en xarxa amb desenes d’entitats del districte per millorar la convivència i la integració. Tot a partir d’activitats lúdiques, com el Festival de Sopes del Món, els tastets de té, la celebració de l’Any Nou Xinès o la fi del Ramadà. També amb campanyes informatives (un exemple, les que combatien els falsos rumors), cursos formatius i assessorament a immigrants.
Un paper fonamental en el cas d’assetjament a la mesquita del carrer del Japó
A banda de tota aquesta activitat quotidiana al llarg de l’any, també queda en el llegat de 9 Barris Acull la seva tasca durant l’assetjament que va rebre la comunitat islàmica que va aconseguir obrir un oratori al carrer del Japó, a la Prosperitat. Les persianes del local van rebre guixades, van ser malmeses, es van convocar manifestacions en contra de la esquita amb presència de reconeguts feixistes… i 9 Barris Acull va donar suport a la comunitat, va col·laborar en la mediació amb el veïnat del carrer i va organitzar juntament amb entitats de la Prosperitat i Nou Barris, una gran cercavila per donar la benvinguda a l’equipament. A més, van organitzar cursets per combatre la islamofòbia. Tot plegat es va allargar mesos però finalment es va recuperar la pau al carrer del Japó. Pel que fa als hostigadors, van ser denunciats.
9 Barris Acull va plasmar tot aquest procés en un documental: