Una jornada per donar suport al poble maputxe
L´expansió de les empreses multinacionals a Llatinoamèrica amenaça el futur de les cultures indígenes
Avui s’estrena el documental ´Apaga y vámonos´ de Manel Mayol. La data coincideix amb el dia mundial en defensa dels presos maputxes, un poble en perill, amenaçat per les empreses transnacionals i multinacionals. L´enfrontament del poble pehuenche-maputxe amb la multinacional Endesa els ha portat a ser considerats terroristes. Quatre presos maputxes porten 40 dies en vaga de fam per reclamar la seva llibertat. Alguns maputxes, com la Mireya Figueroa (a la fotografia) viuen en clandestinitat a l´espera d´un futur millor.
Tot va començar l’any 1997, quan Endesa va obtenir els seus terrenys als Andes per construir una central hidràulica al Biobio, el riu més llarg de Xile. Durant l’ocupació espanyola va ser la frontera natural que va ajudar a la cultura dels pehuenche-mapuche a defensar-se i resistir. Els espanyols mai van aconseguir travessar aquest riu. Però la llei elèctrica va guanyar aquest terreny als indígenes. La construcció de la central hidroelèctrica Ralco de la multinacional Endesa va acabar amb la vall on fins llavors vivien 70 famílies maputxes.
El documental ´Apaga y vámonos´, de Manel Mayol denuncia la violació dels drets humans que hi va haver durant tot aquest procés. ´La llei dels maputxes impideix comprar i vendre terres, s´han de fer permutes de terres. Hauria estat molt fàcil per Endesa haver-lo´s deixat en unes condicions mínimes a nivell sanitari i de qualitat de vida. Però els han portat a 2.000 metres d´alçada, on durant nou mesos a l´any hi ha un metro i mig de neu, i on només hi arriba un tot terreny d´Endesa de dilluns a dijous- denuncia Manuel Mayol, el director del documental – A més, els arbres que han plantat i els animals moren pel fred. I els animals que sobreviuen, els han de vendre per pagar la llum, que els hi va arribar gairebé quatre anys després de l´entrada en funcionament de la central. També hi ha el tema dels cementiris: ni tan sols van respectar els 14 cementiris que hi havia a la zona´.
Molts maputxes encara són perseguits i condemnats per la justícia acusats de terrorisme, per haver oposat resistència a la construcció de la presa. ´Són camperols, mai s’ha trobat un arma a les seves mans, però se´ls acusa d’incendi terrorista. Aleshores, per la mateixa lógica Endesa podria ser acusada d’inundació terrorista´, afirma Mayol.
La resta de famílies viuen ara als nous terrenys i cases permutades per Endesa, a 2000 metres d’alçada. Els maputxes se senten estafats per la companyia i enyoren la terra dels seus avantpassats. El documental s’estrena només a dos cinemes, a Barcelona i Madrid. Fins ara, la pel·lícula ha circulat per diversos festivals que l’han donat reconeixement i suport a l’hora de distribuir-la.
Notícia publicada per Nou Barris Televisió
