Ruta de carres i barris: Plaça d’Àngel Pestaña

Descobriu la història i el patrimoni del districte amb el Relligant Nou Barris

Aquest estiu us convidem a entrar en el museu virtual de Relligant Nou Barris. Una xarxa que ens permet descobrir a la vegada el patrimoni material del districte i la seva història des del nostres mòbils o tablets. Gràcies a aquest projecte descobrireu imatges antigues del lloc on us trobeu i una explicació històrica farcida d’anècdotes i curiositats. Fins al setembre, us proposem descobrir cada dia algun d’aquests punts i us animem a seguir les rutes que trobareu a la pàgina del Relligant Nou Barris. I acabem amb la ruta de carrers i barris.

Les lluites veïnals han marcat els carrers i les places del districte de Nou Barris. Un bon exemple és la plaça d’Ángel Pestaña, un espai públic que ha esdevingut el cor de la vida social del barri de la Prosperitat.

Però abans que aquesta plaça fos un espai emblemàtic del districte era un descampat degradat conegut amb el nom del Pla de Santa Engràcia. A principis dels anys seixanta un empresari va deixar a mitges la construcció d’uns habitatges entre els carrers de Casanovas i Sant Francesc Xavier. Uns pisos que havia venut a dos o tres compradors simultàniament.

El constructor va ser condemnat però els pisos van quedar a mig fer i alguns dels veïns afectats van ocupar-los. Algunes famílies van instal•lar-se en barraques al pla de Santa Engràcia en unes condicions molt precàries, sense aigua o llum o serveis. Uns infrahabitatges que ni tan sols apareixien als informes de l’ajuntament.

Aquest va ser l’inici de les reivindicacions veïnals per aconseguir habitatges dignes i millores en aquest espai castigat per un urbanisme caòtic i basat en l’especulació. Després d’anys de lluites les associacions de veïns van aconseguir que l’any 1983 els barraquistes fossin traslladats als nous habitatges de Renfe-Meridiana.

L’any 1986 es va inaugurar la plaça, que va dur el nom d’Ángel Pestaña, en record d’aquest important anarcosindicalista del segle XX.

Un exemple de les lluites que ha viscut va ser la que va enfrontar el veïnat amb FECSA. L’empresa volia posar un transformador en el forat on actualment s’ubica el Casal de Barri però els veïns van fer una protesta i van evitar-ho. Van arrossegar cotxes abandonats cap al solar, també per demanar que es traiessin els vehicles del barri.

La inauguració del Casal de Barri de la Prosperitat l’any 1988 va permetre que el que havia sigut un espai degradat amb el temps faci la funció de plaça major del barri de la Prosperitat. És l’escenari d’assemblees, mobilitzacions però també de nombrosos actes culturals i festius. El més curiós és el Prospebeach, que converteix els estius la plaça en una platja.

L’ús i la manca de manteniment van obligar a remodelar la plaça l’any 2001. Unes obres que van haver de fer-se i corregir-se en tres fases i que van durar 10 anys. Els veïns volien mantenir el caràcter amable de la plaça, però el projecte de construcció d’un aparcament subterrani va hipotecar-ne la fesomia final. Tot i això, l’espai continua sent el cor del barri, i conserva un dels seus símbols més emblemàtics: la Font Mutant d’Enric Pladevall.