Històries de Covid-es: la Coordinadora Cultural de Nou Barris

“Si no ens podem trobar al carrer, ens trobarem a les cases, perquè volem continuar oferint cultura al veïnat”

Després d’uns dies de pausa coincidint amb la setmana del plenari del districte, des de NouBarrisNet recuperem les finestres als confinaments dels nostres veïns i veïnes. Us apropem, de nou, un punt de vista particular de com es viu aquesta situació tan excepcional, i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

A l’entrega d’avui tenim al Julio, com a representant de la Coordinadora Cultural de 9 Barris. És l’entitat que, com a xarxa d’entitats, organitza, entre altres actes i tallers, diferents esdeveniments al llarg de l’any al nostre districte, com ara el Carnaval i també la Cultura va de Festa, que si la pandèmia no l’hagués suspès, s’hauria d’haver celebrat el primer diumenge de maig.


I no es tractava d’una edició qualsevol, sinó la que en feia 40. El confinament va aturar la feina que s’havia engegat ja per celebrar el número rodó. “Aquests esdeveniments tan grans els preparem amb mesos d’antelació. Aquest any fem 40 anys i ho volíem celebrar amb festa grossa. Però ja no vam poder celebrar ni la tercera trobada. Es van decretar les mesures de prevenció pel tema de la COVID-19, i de seguida vam veure que, pel que passava en altres països, això aniria per llarg, i com que és un esdeveniment que aplega tantíssima gent no es podria fer.”

 

Una Cultura va de Festa ajornada i diferent

La feina de la coordinadora cultural no s’ha aturat. “Ens hem seguit trobant de manera telemàtica, però vam tenir clar que la idea que teníem al cap no es podria fer. Vam debatre si anul·lar aquest any la Cultura va de Festa o fer-ne un plantejament diferent, i ens hem decantat per la segona opció.” Aquesta segona opció passa per canviar el significat de la festa i desplaçar-la en el calendari cap a la tardor. “Fins ara la Cultura és el tret de sortida de les festes majors dels barris del nostre districte. Aquest any volem que sigui el punt i final, la cloenda de les festes, i això serà a la tardor. Tindrà un format no presencial o no del tot presencial. Intentarem fer coses al carrer, i en espais físics, però també que la gent les pugui veure des de la seva casa. La filosofia és si la gent no ens podem trobar al carrer, ens trobarem a les cases, ens trobarem com sigui, perquè volem continuar trobant-nos i oferint cultura i activitats als veïns i veïnes.”

I què n’opinen les comissions de festes dels barris? “La majoria han aplaçat les festes a la tardor. Hi ha algun cas, com als barris de la Zona Nord, que de moment ho han deixat en un parèntesi i estan dedicant les seves energies a altres temes urgents que tenen als barris. Però és veritat que tots els barris han assumit que seran unes festes en format reduït. Si abans duraven deu dies ara en duraran quatre.”

 

El dret a la cultura com a eina de transformació

Des de la coordina es defensa que cal protegir els esdeveniments culturals. “Personalment crec que la cultura, de la mateixa manera que l’educació, és tan important com el dret a la salut o la alimentació. Evidentment necessitem estar sans per poder aprendre i gaudir, però no podem caure en una mena de parany que digui quines activitats són prescindibles i quines no. La cultura com l’entenem nosaltres és un acte que es treballa des dels barris i de manera auto organitzada. És un acte de retrobament, amb una funció social, és una eina de transformació en uns barris que tenen molts dèficits, on moltes famílies tenen necessitats socioeconòmiques.  Creiem que en aquests barris és important poder continuar treballant amb l’eina de la cultura, per transformar la realitat i millorar-la.”

A més d’aquesta funció social, recorden que hi ha diversos sectors econòmics que depenen d’aquests esdeveniments. “Hi ha un treball que hem de defensar, el dels artistes, el de les persones que d’una manera o una altra es dediquen al món de l’espectacle, ja siguin músics o fent teatre, circ, i també els tècnics i tècniques de so, de llums, de màquines, de muntatge… que es guanyen la vida d’aquestes activitats. A Nou Barris aquest és un sector important perquè el nostre districte es caracteritza entre altres coses per aquesta vida social i comunitària. Per a nosaltres és un sector a conservar, per això quan debatíem què fer amb la Cultura va de Festa, un dels arguments era continuar oferint a aquesta gent contractes de treball perquè sabem que es un sector que tindrà dificultats i moltes d’aquestes persones potser no podran accedir als ajuts del sector cultural perquè no son professionals.”

 

Reflexions des del confinament

A nivell personal, el confinament va agafar en Julio a casa de la seva parella, a Salt. Reconeix que anímicament, ha estat i és dur per a una persona que, com ell, és molt activa i social. “Les primeres setmanes van ser força dures perquè, a banda que el confinament era més restrictiu i no es podia casi sortir, el tema de no poder anar a treballar, compartir espais amb altres persones, també la preocupació per la meva mare que és a Barcelona,… se’m va fer dur. He passat per diferents estats anímics i emocionals durant aquests dos mesos, i ho continuo passant. Hi ha dies que m’angoixo més o menys, però ara ho porto millor. Perquè amb el desconfinament, la possibilitat de sortir a passejar i el començar a veure la llum, estic una mica més animat.”

En aquest temps també ha arribat a algunes conclusions. “Una cosa que podem treure de tot això tots en clar és que no hi ha res segur. Per molt que pensem que les dinàmiques que portem de feina, ingressos, treball, i que tot sembla que funciona sol. Aquesta crisi sanitària ens ha fet veure que les coses no funcionen soles, que funcionen perquè, entre d’altres coses, tenim salut per fer-les funcionar. Una altra reflexió que podem aprendre és que… quan el turisme no funciona què passa? Què fem amb tots els hotels, amb els apartaments turístics? Quan tenim, en canvi, gran demanda d’habitatge.”

I, per últim, ens convida a reflexionar sobre el món laboral en si mateix. “Hi ha l’imaginari que tothom ha d’obtenir els ingressos econòmics a partir de la seva feina. Hem de començar desterrar aquesta idea. Hi ha una cultura del treball heretada dels nostres avis i pares que diuen que ‘treballant tothom surt endavant’. Hem de començar a reivindicar que les persones necessitem cobrir les nostres necessitats bàsiques amb independència si tenim o no feina. Podríem dedicar el nostre temps, la nostra força i energia a fer altres coses, perquè la gent per inèrcia no es queda a casa. A tots ens agrada trobar-nos, participar en coses… La gent quan es jubila, no es queda a casa tancada. No ha de treballar però continua participant en la vida social. No hi ha feina per a tothom i cada vegada hi haurà menys, i la gent necessita menjar, tingui feina o no, necessita pagar les factures, el lloguer, l’hipoteca… i llavors què fem? Què fem amb aquests motors que som cadascú de nosaltres, aquesta energia que podem posar pel bé comú, per la comunitat… tot això ho malbaratem? Jo crec que no ho podem fer.”

 

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies