Mor Pere Cánovas, mestre vitraller
L’artista de Verdum va treballar en els vitralls d’esglésies, catedrals i obra civil de tot el món
Aquests dies ens ha deixat un dels grans artistes de Nou Barris, Pere Cánovas. Nascut a Sant Adrià de Besòs l’any 1930 en una família humil, va esdevenir un gran professional de la restauració i creació del vitrall, convertint-se en mestre vitraller. Aquesta era la seva especialitat, però també era projectista, pintor i escultor. Vivia des de fa molts anys al Verdum, on també tenia el seu taller, un espai replet de pintures, pinzells i altres estris, i amb parets empaperades d’esboços i projectes realitzats per tot el món. “Potser si m’hagués posat a pintar quadres, que n’he fet, hagués sigut un de tants, però vaig trobar la font del vitrall més òrfena per explotar i ha donat resultat. He batit el rècord, he fet cinc mil metres de vitrall a Amèrica, a Alemanya, a França, i sobretot a Mallorca i Catalunya”, afirmava orgullós.
Alguns exemples els trobem a finestrals, murlas o rosetons de la catedral de Barcelona, a Santa Maria del Mar, la basílica del Tibidabo o la catedral de Mallorca, per esmentar algunes de les 200 esglésies catalanes i balears en què hi va treballar. També són seves les restauracions de la cripta Güell, ja que va ser un expert en la policromia i la tècnica d’Antoni Gaudí. I la llista s’allargaria amb els vitralls que va fer a la República Dominicana, Puerto Rico, Veneçuela, Estats Units, Japó i França, entre altres països. A casa nostra, a Nou Barris en tenim exemplars a la parròquia de Sant Esteve, de Porta, i de Sant Narcís, a Canyelles.
Tot i que estava obert a tots els estils, del més clàssics als més abstractes, i a tots els temes, la seva especialitat eren els vitralls religiosos. “He fet tanta bíblia i tant de tot que a vegades m’he trobat amb capellans i els he dit: ‘he predicat més que vostè!’ El dibuix l’he adaptat a la meva creació, d’èpoques, depén del client, qui m’ha demanat una cosa més clàssica, una cosa més atrevida, i el meu preferit és una línia molt espontània. Jo sóc pintor expresionista.”
El 2013 va recollir tota la seva experiència en un llibre, ‘L’art del vitrall’. L’any següent, el 2014, va ser reconegut amb la Medalla d’Honor de la Ciutat.
