10 anys Relligant Nou Barris: Can Carreras

El museu virtual compta amb una cinquantena de punts d’interès repartits per tot Nou Barris

Enguany es compleixen 10 anys des que es va inaugurar oficialment el Relligant Nou Barris, un projecte que, a partir de codis QR, va construir un museu virtual de la història i el patrimoni del nostre districte. Aquests codis QR es poden llegir amb el mòbil o tauletes electròniques i redireccionen a la pàgina web del projecte. Allà, es pot consultar la història de l’element concret i veure un vídeo explicatiu. Masies, aqüeductes, equipaments, places, lluites… de mica en mica des de Projectart-Nou Barris TV s’ha anat engreixant aquesta base de dades, amb la col·laboració sempre de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i el Grup d’Història de Can Basté.

Aquests dies us recollim alguns dels fets i curiositats que trobareu al Relligant Nou Barris. Avui toca la història de Can Carreras.

Can Carreras era una masia que disposava de terres molt fèrtils, en part gràcies a l’existència d’una mina d’aigua procedent de Collserola. Coneguda antigament com a Mas Sala, va rebre el nom actual al segle XIX. Aleshores tenia una extensió d’uns 55.000 metres quadrats i era propietat de Lluís Guarro i Casas, un fabricant de paper força conegut, que l’any 1880 va vendre part dels terrenys per a l’edificació de l’Institut Mental.

L’edifici principal està compost per tres cossos. A la casa s’hi accedia per un portal d’arc escarser amb una pedra situada a la clau de volta. La façana conserva un rellotge de sol i tres balcons de ferro forjat, el del mig, guarnit amb ceràmica catalana. A la part posterior hi ha adossat un altre volum del segle XVIII. En una de les rajoles del paviment es pot llegir la data de 1797. En aquest espai hi havia la cuina i les habitacions dels masovers.

L’any 1914 Josep Mompart i Rita Estadella, antics masovers de la Torre Llobeta, es van fer càrrec de Can Carreras i van diversificar-ne la producció. La finca va passar de cultivar flors i arbres fruiters a plantar vinya, cereals, garrofes, verdures i hortalisses, a més de tenir cura de bestiar. El vi que s’hi produïa es venia als mercats de Sant Andreu i Gràcia.

Els terrenys de la masia limitaven amb l’actual passeig de Valldaura, la plaça de Karl Marx i, pel sud, al torrent de Can Peguera. L’entrada era a tocar dels terrenys del Mental.

Després de la guerra, es van vendre bona part dels terrenys en parcel•les. Els camps es van convertir en desenes de cases, conegudes com a barri de Can Carreras, desaparegut amb la construcció del Parc Central.

A finals dels anys 40, l’antic mas ja no donava per viure. Als anys 90 l’Ajuntament va expropiar l’edifici per incorporar-lo al Parc Central de Nou Barris. Amb les obres, es va remodelar tot el voltant de la masia i es va plantar una gran olivera a la porta del casalot, en memòria de l’exregidor Antoni Santiburcio, l’impulsor del parc. Aquesta olivera va ser portada de Jaén, ciutat natal de Santiburcio.

Actualment, la masia resta en espera d’un projecte que la converteixi en un equipament per al barri.