Dimarts, novembre 12, 2024
CulturaNou BarrisVerdum

10 anys Relligant Nou Barris: Les Cases del Governador

El museu virtual compta amb una cinquantena de punts d’interès repartits per tot Nou Barris

 

Enguany es compleixen 10 anys des que es va inaugurar oficialment el Relligant Nou Barris, un projecte que, a partir de codis QR, va construir un museu virtual de la història i el patrimoni del nostre districte. Aquests codis QR es poden llegir amb el mòbil o tauletes electròniques i redireccionen a la pàgina web del projecte. Allà, es pot consultar la història de l’element concret i veure un vídeo explicatiu. Masies, aqüeductes, equipaments, places, lluites… de mica en mica des de Projectart-Nou Barris TV s’ha anat engreixant aquesta base de dades, amb la col·laboració sempre de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i el Grup d’Història de Can Basté.

 

Aquests dies us recollim alguns dels fets i curiositats que trobareu al Relligant Nou Barris. Avui toca la història de les Cases del Governador.

 

Amb motiu dels actes del XXXV Congrés Eucarístic de Barcelona, el 27 de setembre de 1952, es va ordenar la pavimentació d’una esplanada al barri de Verdum per a la construcció d’habitatges econòmics sota el patrocini del governador civil, Felipe Acedo Colunga.

L’objectiu era desplaçar provisionalment els barraquistes que vivien enmig de la Diagonal. L’arquitecte encarregat del projecte havia dissenyat abans el penal de Burgos. Les cases es van inaugurar oficialment el 10 de juliol de 1953, amb la presència de les autoritats eclesiàstiques, polítiques i militars de l’època.

Les Cases del Governador

Aquesta mesura de trasllat temporal va durar fins que l’any 1992 la Generalitat i l’Ajuntament van acordar la demolició dels blocs i substituir-los per 633 habitatges nous. Malgrat això, algunes famílies van haver d’esperar encara 20 anys més per veure l’enderrocament de les últimes Cases del Governador que encara restaven en peu.

El conjunt urbanístic integrava un total de 906 pisos aixecats en poc més d’un mes amb materials d’ínfima qualitat, com ara ciment aluminós. Eren habitatges de dimensions molt reduïdes, al voltant dels 23 m2, i molt sovint sense serveis bàsics com aigua i llum. Aquestes cases de paper, com les va anomenar el periodista Luis Marsillach, es repartien en 41 blocs amb safareig i lavabos compartits. En alguns d’aquests habitatges convivien fins i tot famílies de cinc i sis membres en condicions d’extrema precarietat i sota un ferri control policial pels perills de marginalitat i delinqüència de la zona.

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies