10 anys Relligant Nou Barris: Rec Comtal
El museu virtual compta amb una cinquantena de punts d’interès repartits per tot Nou Barris
Enguany es compleixen 10 anys des que es va inaugurar oficialment el Relligant Nou Barris, un projecte que, a partir de codis QR, va construir un museu virtual de la història i el patrimoni del nostre districte. Aquests codis QR es poden llegir amb el mòbil o tauletes electròniques i redireccionen a la pàgina web del projecte. Allà, es pot consultar la història de l’element concret i veure un vídeo explicatiu. Masies, aqüeductes, equipaments, places, lluites… de mica en mica des de Projectart-Nou Barris TV s’ha anat engreixant aquesta base de dades, amb la col·laboració sempre de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i el Grup d’Història de Can Basté.
Aquests dies us recollim alguns dels fets i curiositats que trobareu al Relligant Nou Barris. Avui toca la història del Rec Comtal.
Durant més de 1.000 anys el rec Comtal ha estat la gran sèquia que ha abastit d’aigua la ciutat de Barcelona. L’origen el trobem a l’edat mitjana, probablement al segle X, quan el comte Mir va decidir millorar els aqüeductes romans que portaven aigua des de Collserola i des del Besòs.
Així va començar la construcció del rec, una gran infraestructura hidràulica que aprofitava l’antic aqüeducte romà de Montcada. El rec era un canal obert, fet amb pedra de Montjuïc, per on baixava una gran quantitat d’aigua que permetia regar els camps i millorar-ne així la productivitat.
La força amb què circulava aquesta aigua va permetre que al llarg del recorregut cap a Barcelona es construïssin vint-i-un molins i una farga, tots moguts amb l’energia hidràulica. Un d’aquests molins es trobava a la Quadra de Vallbona, un extens terreny que s’estenia per Torre Baró fins pràcticament la Trinitat i que era propietat del noble Guillem d’Argentona. El rec entrava al pla de Barcelona pel barri de Vallbona, l’únic lloc on se’n conserva un tram descobert. Encara avui es pot resseguir el traçat al costat de la via del ferrocarril i al peu del turó de la Bateria. A continuació, travessava els antics municipis de Sant Andreu i Sant Martí i arribava a la ciutat, on, al barri de Sant Pere, era aprofitat pels oficis del ram tèxtil.
Amb la urbanització de finals del segle XIX, la gran sèquia va anar perdent importància, però tot i això encara va seguir regant les terres fins ben entrat el segle XX. En l’actualitat, la gent dels últims horts de la Ponderosa són els únics que encara aprofiten l’aigua del rec abans que la sèquia desemboqui al Besòs. Disposen encara d’aquesta caseta de distribució d’aigua on es regula el cabdal que va a parar als camps. A banda d’això, el rec gairebé no s’utilitza com a sèquia, però aquest racó del barri de Vallbona s’ha recuperat i s’ha convertit en un espai enjardinat. L’any 2015 es va remodelar i urbanitzar el camí que uneix Vallbona amb Montcada i Reixac. Ara el camí és més ample i més segur perquè no l’afecta el cabdal del rec i està il·luminat.