Dimecres, febrer 19, 2025
Societat

Dia amb doble homenatge: Trinidad Gallego i Manuel Vital

A Porta d’inaugura aquesta tarda els jardins en nom de la fundadora de les Dones del 36, mentre al matí es fa un record al líder veïnal de Torre Baró

Aquest dissabte coincideixen dos actes en honor a dues persones lluitadores del nostre districte. D’una banda, aquest matí l’Ajuntament organitza un homenatge a Manuel Vital a la confluència dels carrers de Castellví i Lliçà. L’acte arrencarà amb un trajecte en bus des de l’estació de metro de Torre Baró | Vallbona fins a aquest punt, la rotonda per on Vital va entrar al barri amb el 47. Allà hi ha previst l’acte que descobrirà un espai de memòria dedicat a Vital i a l’episodi del segrest del bus, a la marquesina de la parada del bus 182 existent a la plaça. A l’acte  hi participaran l’alcalde Jaume Collboni, Joana Vital, neta del líder veïnal, un representant de l’Associació de Veïns de Torre Baró i Marcel Barrena i Clara Segura, director i actriu respectivament de la pel·lícula “El 47”, a més d’altres representants de l’Ajuntament i TMB.

El regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, va anunciar la celebració d’aquest acte durant el plenari de dimecres, com un acte a banda de la recerca d’un carrer o plaça del barri al qual donar el nom de Manuel Vital. Tanmateix, alguns veïns han manifestat cert malestar per no haver participat en l’organització de l’acte.

I a les 18h de la tarda el regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, inaugura oficialment els Jardins de Trinidad Gallego, situats al carrer del Pintor Alsamora, 9.  Es tracta d’uns jardins del barri de Porta fins ara sense nom que es bategen com a  Trinidad Gallego Prieto (1918-2011), per recordar aquesta veïna que va viure a Nou Barris, a Porta, des de l’any 1949.

Gallego va ser una dona lluitadora, que va haver d’exercir la seva professió d’infermera i llevadora en la clandestinitat, malgrat tenir la titulació acadèmica. Va ser militant del PSUC i va treballar com a infermera durant la guerra civil. En acabar el conflicte la van detenir i van condemnar, primer a mort i després a trenta anys per adhesió a la rebel·lió militar. Tot i la revisió de la seva sentència, el 1941, per la qual va ser alliberada, la van detenir i van empresonar diverses vegades per altres delictes en diferents centres penitenciaris. A tots els establiments penals on va ser reclosa, va exercir com a infermera i llevadora i va vetllar per millorar les condicions higièniques i sanitàries que hi havia.

Ja en llibertat, es va establir al barri de Porta, on va exercir com a ajudant de practicant i es va sumar a les lluites veïnals per dignificar el barri. El 1997 va cofundar amb Josefina Piquet l’Associació Les Dones del 36 amb l’objectiu de preservar la memòria històrica de les dones que van viure la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista.

 

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies