Històries de covid-es: al transport públic

Mikel Martínez “Al metro L11 es nota que han retallat la freqüència, però al bus no es nota tant”

Des de NouBarrisNet hem volgut obrir una finestra i colar-nos en diverses llars noubarrienques per descobrir com estan vivint els veïns i veïnes aquest temps tan excepcional. Cada dia us apropem un punt de vista particular i les preocupacions, la professionalitat, l’optimisme, l’entrega i la solidaritat dels noubarriencs.

Per al capítol d’avui hem parlat amb un jove veí de Ciutat Meridiana, que s’ha fet un expert en transport públic. Fa un seguiment exhaustiu del servei d’autobusos i metro al barri i, de fet, estudia logística del transport. Es tracta de Mikel Martínez, de 19 anys. Aquests diez de confinament, el seu anàlisi del transport s’ha vist limitat, però assegrua que fa el que pot per continuar amb la seva afició. “Quan surto al carrer em fixo en el que puc. També miro a les aplicacions de transports les freqüències que tenen els busos, miro per la finestra i controlo algun bus, entro a Twitter i miro les opinions dels usuaris… no és com abans, que anava pel carrer i anava apuntant, ara és més difícil, però vaig fent.”

El metro

En termes generals es mostra satisfet pel que fa a la gestió del transport públic a la Zona Nord. Potser en el cas del metro és on troba alguna pegues. “Ciutat Meridiana és un barri obrer, amb rendes molt baixes, així que la gent ha de continuar sortint a treballar. Al metro ens han retallat la freqüència, ara tenim uns 14 minuts, que per a mi no és adequada, perquè ara s’ha de deixar més espai i el nostre sistema de metro, el metro lleuger, és més petit. Necessitaríem el segon tren que tenim entre setmana normalment, en hores punta, per airejar més.”

També va ser un dels primers veïns en denunciar que no es repartien mascaretes a les estacions de metro de Nou Barris el primer dia després de l’estat d’alarma, però s’alegra que la reacció institucional va ser ràpida i al segon dia, ja se’n repartien a diverses estacions del districte. “S’ha de protegir la població i, d’acord que no tenim les estacions amb més afluència, però si la gent que de Nou Barris està infectada i es desplaça al centre, pot portar els contagis.  S’ha de prevenir per tot arreu, a les estacions amb més afluència, però també a les zones de la ciutat on més casos hi ha, com Nou Barris i Horta. Per sort, van reaccionar ràpid.”

Els autobusos

En el cas dels autobusos, no ha observat gaires retallades en el servei en aquests dies especials. “La línia D50 ha passat de 8 minuts a 11, el 76 en lloc de quart d’hora va cap a vint i escaig. Quan he utilitzat el transport públic per anar a comprar al súper de Torre Baró –visc a la part alta de Ciutat Meridiana i haig de baixar-hi, no hi havia mai més de 10 persones, i totes guardant la distància. I m’ha sorprès gratament que la majoria de gent feia servir guants, mascaretes… M’ha sorprès gratament que la gent s’ho hagi pres seriosament. Ara estan amb serveis essencials, n’hi també de superiors, però cal entendre que hi ha menys conductors i menys usuaris.”

El bus a demanda continua circulant, tot i que ara amb restriccions de passatger.  “S’ha reduït el límit d’usuaris a 5, però ho veig bé. He vist el buset quan he baixat i sempre portava una, dues persones. Ha baixat molt el nombre d’usuaris, però és un servei bàsic que s’ha de mantenir perquè la getng ran de Torre Baró pugui anar al CAP, al supermercat…”

El seguiment que fa habitualment en Mikel del transport públic del barri li ha suposat algunes amistats entre els conductors d’autobús. Assegura que els primers dies, van ser durs per al col·lectiu. “Al principi els conductors tenien bastant por al virus, per desinformació i perquè no s’havien pres mesures de prevenció. Els primers dies tothom entrava per davant, alguns conductors sí que van fer un cordó perquè no hi passessin, però l’empresa va reaccionar ràpid. Sí que alguns conductors han agafat la baixa perquè són grans, o tenen alguna patologia, persones vulnerables, de risc. Però ara està tot més tranquil, hi ha més informació. He parlat amb alguns conductors i la situació és una mica estranya. Com hi ha pocs serveis, n’hi ha qui té més dies de festa.”

Els joves confinats

Pel que fa a la seva vida quotidiana, en Mikel dedica el dia a estudiar, ara online, fer les compres per a la família i fer videotrucades amb els amics. “Tinc 7 assignatures, i cada setmana ens envien un treball per fer. Ens envien els apunts, tenim una hora de videotrucada amb els professors, i després ho hem d’enviar, els deures, abans de diumenge a la nit. Crec que estic treballant més ara que a classe. No m’aturo: fer deures, videotrucades… però al final és això, no avorrir-se, has de fer coses, sinó això es passa molt lent.”

Com a molta gent, ha pogut aprendre coses de si mateix. “M’he sorprès de com m’he adaptat a la situació, perquè era una persona que no li agradava ser a casa, estava tot el dia al carrer, o buscava qualsevol excusa per sortir. Ara que no puc, em reinvento. Em poso a jugar a l’ordinador, parlo amb els pares, baixo a comprar, ajudo els avis… crec que això ens portarà noves oportunitats de ser més amb la família, de pensar més en la vida en si.”

Amb només 19 anys, troba a faltar sortir i quedar amb els amics. “Ens hem reinventat. Ara cada nit, a les 22-23h fem una videotrucada entre els amics. Parlem, juguem al parxís online, ens expliquem quatre coses pel Whatsapp, estem connectats, fins i tot més que abans. Cada dia els veig, en una pantalla. Només els trobo a faltar físicament, fer-los una abraçada o explicar de tu a tu alguna cosa. Però dins les limitacions, no és tan dur. Voldria quedar amb els amics, agafar un bus i anar a fer un volt, gaudir de l’estiu, de la platja,… veure la meva gent. Però quan arribi el moment ja quedarem.”