Nou Barris recorda i reivindica els valors republicans durant la tradicional ofrena floral

Els actes de commemoració del 94 aniversari de la Segona República van aplegar diumenge unes 200 persones

Veïnes, veïns, entitats i representants de partits polítics van celebrar aquest diumenge el 94 aniversari de la proclamació de la Segona República. Ho van fer, com ja és tradició, amb una marxa que va sorgir des de la plaça del Virrei Amat i va concloure a la plaça de la República, presidida per l’estàtua homònima. Els participants de la marxa van fer una aturada precisament als peus de l’escultura i del medalló de Pi i Margall per cantar diversos himnes. Acte seguit, es van aplegar als jardins de Llucmajor, on van tenir lloc els parlaments. En aquests, la Taula de Nou Barris per la República va reivindicar els valors republicans com la llibertat, la igualtat, el feminisme i la solidaritat per fer front als problemes actuals i a l’ascens del feixisme a tot el món. Un crit que van compartir també les entitats convidades a participar a l’acte.

Un cop acabats els parlaments, va ser l’hora de la música. I com ja és costum també, les veus de la Coral Iaioflautes van portar les lletres i melodies d’himnes i cançons reivindicatives dels valors republicans.
Va ser el preludi de l’ofrena floral a l’escultura en homenatge als lluitadors i lluitadores de Nou Barris per la República, situada als mateixos jardins de Llucmajor. Les diferents entitats i partits polítics presents van dipositar rams i flors sota el monument.
No era la primera ofrena floral. Abans s’havien aturat a recordar i reivindicar la memòria del maqui Josep Lluís Facerías, assassinat en una emboscada policial a l’actual pla de la Plaza de las Madres de Mayo, i de Salvador Alloza al carrer que du el seu nom. Sempre s’havia cregut que havia estat mereixedor d’aqeust carrer perquè Alloza era el carter de la zona als anys 30, en una època encara molt rural i amb poca població a Porta. Però fa anys un investigador noubarrienc, Miquel-Anton Roman, va descobrir que Alloza va tenir un important paper polític a la zona, com a sindicalista i secretari d’ERC a l’actual barri de Porta. Un fet que el va dur a l’exili, a un camp de concentració francès i a ser acomiadat de Correus durant el franquisme.