Tradicions de la Nit de Cap d’Any al món

Cada país i cultura té els seus ritus per començar un nou cicle

Avui de ben segur bona part de les llars noubarrienques tindran a punt el raïm per començar l’any amb sort i bons desitjos, tot esperant les dotze campanades. Però no a tot arreu se celebra de la mateixa manera. Les tradicions canvien a cada país o regió. Algunes les coneixem bé pel cinema. Un exemple és el ritus als Estats Units de fer un petó amb la darrera campanada de l’any, una obligació si no vols quedar condemnat a viure els 365 dies següents en soledat. També us pot sonar la tradició italiana per a la nit de Sant Silvestre de sopar un plat de llenties com a crida a la bona sort i l’abundància econòmica. Acabat el sopar brinden per l’any nou, i acte seguit, llencen la copa per la finestra. Però hi ha més celebracions originals o anecdòtiques. Us resumim algunes:

A Veneçuela les famílies es reuneixen abans de la mitjanit per preparar la hallaca, una espècie de farcellets de fulles de plàtan, que es regalen als amics durant la nit per desitjar-los sort per al nou any.

Els noruecs preparen un menú a base de peix i arròs, on s’amaga una ametlla que portarà bona sort als comensals.

També al nord europeu, els danesos trenquen la imatge de civilitzats i trien entre dues opcions. Una és trencar la vaixella amb la qual han sopat contra la porta de les persones que estimes. L’altra opció surt millor econòmicament… es tracta de saltar des d’una cadira.

A Alemanya és costum deixar restes del que s’ha sopat. La idea és assegurar-se, després de les campanades i durant tot l’any següent, un rebost ple on no hi faltaran aliments.

A les illes britàniques trobem idees realment esbojarrades, especialment a Escòcia, on el Cap d’Any és el Hogmanay. Durant les campanades, la gent es dona les mans i canten plegats la cançó popular ‘Auld lang syne’ (Pels vells temps), que rememora els temps passats i fa un brindis per l’amistat. Després de les campanades els escocesos visiten familiars i amics per a desitjar-los bon any i oferir-los licor i pastís de civada en una celebració que es coneix com a first-footing. Una competició per ser el primer en creuar la porta de l’amic o familiar. Aquesta primera persona determinarà la sort per a l’any nou (i la llegenda marca que preferiblement hauria de ser un home atractiu i moré). Però no queda aquí aquesta festa d’arrel vikinga. A Edimburg  es fa una gran festa que dura 3 dies. Ahir dia 30 van fer una desfilada de torxes d’inspiració vikingues i un festival de focs artificials. Avui des de les 19h fan l’Street Party amb tot d’activitats festives, concerts  i pantalles al carrer. I demà 1 de gener,  celebren el Loony Dook. A les 11h, centenars de persones disfressades es llençaran a l’aigua gelada del Firth of Forth a South Queensferry, al costat del pont Forth Rail Bridge.

La resta de la Gran Bretanya també comparteix la tradició del  first-footing, la cursa que s’inicia just després de les campanades i que acaba al lloc on es faci la celebració amb la resta de la família i amics. El primer que hi arribi, tindrà un any fantàstic.

A Rússia preparen un garrí farcit de blat negre o oca farcida de poma, i per postres no hi falten mai les mandarines com a símbol de bona sort. A més, arriba l’Avi del Gel, una mena de Pare Noel, també grassonet, amb barba blanca i vestit de vermell, que reparteix, juntament amb la seva ajudant, la Nena de Neu, joguines, pastissos i matriuskes.

Al Líban s’elaboren dotze boletes de blat, farcides amb panses i una moneda, que després es regalaran a dotze amics, i els beneficis tornaran multiplicats per dotze a la persona que ha fet el regal.

A les Filipines, es vesteixen amb alguna peça de roba amb estampat de llunars ja que creuen que atrau la fortuna. I millor si té butxaques per ficar-hi monedes i fer-les sonar en arribar la mitjanit.

A le splatges brasileres de Rio de Janeiro, les sacerdotesses africanes encenen veles i preparen petits vaixells amb flors i regals per a Iemanjá, la Deessa del Mar. Si la marea se’ls emporta, és un bon auguri per als presents, si no… bé…  A Salvador de Bahia prefereixen banyar els peus nus a la platja per ser beneïts.

Els japonesos tenen l’Omisoka o Gran dia final de l’any. Es tracta d’una festa plena de simbolisme. Abans que les campanes dels temples xintoistes anunciïn l’any nou, la casa ha d’estar perfectament neta per començar renovats. Després, les famílies degusten les tradicionals tasses de fideus que representen la longevitat.

Però potser els més originals són els de Ciutat del Cap, a Sudàfrica, que celebren el 2 de gener, el Tweede Nuwe-Jaar (Segon Cap d’Any). Tota la ciutat surt al carrer per disfressar-se al ritme de desenes de comparses. Molta música i menjar sota el sol de l’hemisferi sud.