Ruta d’escultures i monuments: La Torre Favència
Descobriu la història i el patrimoni del districte amb el Relligant Nou Barris
Aquest estiu us convidem a entrar en el museu virtual de Relligant Nou Barris. Una xarxa que ens permet descobrir a la vegada el patrimoni material del districte i la seva història des del nostres mòbils o tablets. Gràcies a aquest projecte descobrireu imatges antigues del lloc on us trobeu i una explicació històrica farcida d’anècdotes i curiositats. Fins al setembre, us proposem descobrir cada dia algun d’aquests punts i us animem a seguir les rutes que trobareu a la pàgina del Relligant Nou Barris. I acabem amb la ruta d’escultures i monuments.
L’any 1986 s’enllestia la remodelació de la Via Júlia, una obra que havia de resoldre els problemes de rasants que ja patia el carrer i que s’havien vist agreujats després de l’arribada del metro. Nou Barris, que havia nascut com a districte un parell d’anys abans, necessitava un eix vertebrador que relligues el territori i la Via Júlia, que amb la reforma s’havia convertit en una rambla, havia de complir aquesta funció.
Els arquitectes municipals Bernardo Solà i Josep Maria Julià van decidir transformar la via Júlia en una mena de museu d’art urbà. Amb aquest objectiu van encarregar diversos projectes a escultors que en aquells moments començaven a despuntar, com Jaume Plensa.
A un dels extrems de la Via Júlia, s’hi havia de situar el Monument a la República es va decidir que a l’altre extrem, tocant a la via Favència, calia situar un nou element monumental.
El projecte va ser encarregat a Antoni Roselló, qui va dissenyar un far que hauria de servir com a referència a la zona. Dos elements formen l’escultura: el fust de la columna, que es troba dividit en set parts, i la base de pedra, una escalinata pensada per tal que els vianants puguin seure i contemplar el passeig. Un tercer element havia de permetre que aquesta torre de vidre i acer cortèn de 24 metres d’alçària encara fos més monumental. Des de la torre s’havia de projectar un potent feix de llum que seria visible des de molts punts de la ciutat, però la potència de la xarxa elèctrica ho va fer inviable.
El dia de la seva inauguració, el 5 de juliol de 1986, també veia la llum una altra de les noves escultures de la Via Júlia, Als nous catalans, Júlia l’obra de Sergi Aguilar. Dues escultures que segons alguns autors dialoguen entre si, representant Júlia un element femení i la Torre Favència un element masculí.
Tot i que popularment la Torre Favència ha rebut diferents malnoms, com el pirul•lí, la xeringa o, fins i tot, el monument al ionqui, el cert és que amb el temps s’ha convertit en un símbol de Nou Barris i en una autèntic punt de referència pel veïnat.
