Ruta de carrers i barris: Passatge de l’Esperança

Descobriu la història i el patrimoni del districte amb el Relligant Nou Barris

Aquest estiu us convidem a entrar en el museu virtual de Relligant Nou Barris. Una xarxa que ens permet descobrir a la vegada el patrimoni material del districte i la seva història des del nostres mòbils o tablets. Gràcies a aquest projecte descobrireu imatges antigues del lloc on us trobeu i una explicació històrica farcida d’anècdotes i curiositats. Fins al setembre, us proposem descobrir cada dia algun d’aquests punts i us animem a seguir les rutes que trobareu a la pàgina del Relligant Nou Barris.  Seguim amb la ruta de carrers i barris.

El passatge de l’Esperança és un racó tranquil i poc conegut. Les façanes de les cases són d’estil noucentista amb pinzellades d’art decó. Les finestres i les portes estan decorades amb sanefes i motius florals, mentre que als frontons dels terrats, petits i arrodonits, s’hi poden veure grans poms de flors esgrafiats.

Els habitatges del passatge van ser construïts per la Sociedad Cooperativa de Cargadores y Descargadores de Algodón, una cooperativa creada pels estibadors de cotó del port de Barcelona l’any 1925. Precisament, el passatge du el nom de l’Esperança en honor de la patrona dels cotoners.

El 30 de març del 1926 la cooperativa va comprar els terrenys a la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina, molt a prop de les masies de Can Sitjà i Can Garrigó. Aquestes finques eren propietat de Maria Dolors de Càrcer i de Ros, que posseïa els títols de marquesa de Castellbell i baronessa de Maldà i Maldanell, entre d’altres. Les cases es van acabar de construir el 1928. Aleshores es va fundar la Cooperativa Obrera de Consumo de l’Esperança.

Viure a la barriada de Santa Eulàlia de Vilapicina suposava un gran esforç per als estibadors. Els obligava a sortir de casa a les quatre de la matinada per baixar caminant fins al port. D’altra banda, els veïns van continuar lligats al centre de la ciutat, i fins i tot participaven en les festes del Corpus Christi portant els gegants de Barcelona. Més endavant, els socis van comprar un terreny per construir-hi la seu de la cooperativa a la cantonada del carrer d’Arnau d’Oms amb carrer de la Jota. El local va funcionar primer com a botiga de queviures, bar i sala de reunió. Posteriorment, van comprar una casa annexa al carrer de la Jota i van crear-hi un centre cultural, un dels pocs espais d’esbarjo de la zona. L’edifici va desaparèixer als anys 70. A la cantonada del passatge de l’Esperança amb el carrer d’Arnau d’Oms, s’hi pot veure una placa dedicada a Lluís Jover Castells, cotoner i promotor destacat de la cooperativa i del projecte d’habitatges. Amb el temps el veïnat es va renovar i avui dia hi queden pocs veïns procedents de les famílies d’estibadors.

De fet, de la trentena de casetes originals, només en resten 16. L’especulació i les transformacions urbanístiques han provocat molts canvis a les façanes i a l’estructura interior de les cases. Per això, l’Ajuntament ha catalogat tot l’espai com a patrimoni històric. Fa uns anys es va obrir el passatge als vianants i la pau que hi ha permet gaudir dels esgrafiats, els colors i la singularitat del conjunt.

Entrades relacionades!

NouBarris.Net

Vols rebre el butlletí?

Política de privacitat

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies