10 anys Relligant Nou Barris: Aqüeducte de Ciutat Meridiana

El museu virtual compta amb una cinquantena de punts d’interès repartits per tot Nou Barris

Enguany es compleixen 10 anys des que es va inaugurar oficialment el Relligant Nou Barris, un projecte que, a partir de codis QR, va construir un museu virtual de la història i el patrimoni del nostre districte. Aquests codis QR es poden llegir amb el mòbil o tauletes electròniques i redireccionen a la pàgina web del projecte. Allà, es pot consultar la història de l’element concret i veure un vídeo explicatiu. Masies, aqüeductes, equipaments, places, lluites… de mica en mica des de Projectart-Nou Barris TV s’ha anat engreixant aquesta base de dades, amb la col·laboració sempre de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i el Grup d’Història de Can Basté.

Aquests dies us recollim alguns dels fets i curiositats que trobareu al Relligant Nou Barris. Avui toca la història de l’Aqüeducte de Ciutat Meridiana.

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part d’una gran infraestructura hidràulica per abastir la ciutat. A finals del segle XIX Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua.

Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per portar aigua a la ciutat. A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants: les conduccions privades d’aigües del Vallès i de Dosrius, i l’aqüeducte públic Alt de Montcada. A més, hi havia altres canalitzacions que pertanyien a petites companyies de Sant Andreu, masies i particulars.

Si fas servir un telèfon intel·ligent o tauleta, gaudiràs més de l’experiència obrint
el vídeo en mode ulleres 360º a l’App de YouTube .

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana forma part de les conduccions privades d’aigües del Vallès. El canal va ser projectat per Andreu Marí, qui posseïa drets sobre les aigües a les rieres de Ripoll i de Caldes, i va ser finançat pel banquer Manel Girona. L’aqüeducte del Baix Vallès feia més de 18 quilòmetres i conduïa més 1.700 metres cúbics d’aigua cada dia.

Aquests aqüeductes utilitzaven les carenes de la muntanya de Collserola per poder facilitar-ne la penetració des dels afores fins a l’interior de Barcelona. Encara es poden veure els ponts amb què salvaven els desnivells de les rieres. En el punt on ens trobem l’aqüeducte travessa el torrent de Tapioles. Un tram més endavant, però encara a Ciutat Meridiana, podem trobar un altre gran pont per on travessa l’aqüeducte.

L’any 1881 l’empresa va ser venuda a la societat Compañía de Aguas de Barcelona, qui se’n va fer càrrec. Però quan la ciutat va superar el milió i mig d’habitants els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter.

Algunes parts n’han estat restaurades, però encara a la muntanya hi ha trams dels antics aqüeductes que els veïns i l’arxiu històric de Roquetes – Nou Barris no volen que es perdin.