Escola Ton i Guida

L’escola Ton i Guida va néixer el 1962 a la via Favència gràcies a la primera directora del centre, Maria Antònia Canals. Mossèn Juncà va cedir un barracó per donar classes als més de 40 alumnes que integrava el centre.

A partir de 1964, amb l’increment d’alumnes, l’escola es va traslladar als locals de la parròquia de Sant Sebastià i s’hi va afegir un primer curs de batxillerat. L’any 1969 va començar a construir-se l’edifici de l’escola al carrer de Romaní. Entre 1972 i 1975 va gaudir de la màxima esplendor amb 400 alumnes inscrits coincidint amb l’EGB. L’escola Ton i Guida va ser un exemple de lluita contra el model repressiu de les escoles franquistes. Seguint els plantejaments pedagògics de les escoles Montessori, l’equip de mestres liderat per Maria Antònia Canals va renovar la pedagogia als anys 60 a barris com Verdum i les Roquetes. Els alumnes feien sortides, estudiaven assignatures com plàstica o música i podien expressar-se en català.

Una prova de l’esperit de l’escola és el nom mateix, Ton i Guida, traducció al català del conte Hansel i Gretel. El Ton i la Guida són molt pobres i la família decideix abandonar-los al bosc, però la intel•ligència els porta a casa. De la mateixa manera, l’escola volia portar l’educació a tots els nens de la zona i, per això, als inicis, el preu estàndard de la inscripció era de 50 pessetes, una xifra variable segons els recursos de cada família.

El 1980 Canals va deixar la direcció de l’escola a mans d’una cooperativa de professors. Set anys després va passar a ser pública. L’escola estava molt arrelada als barris. Mestres i alumnes van participar en les mobilitzacions veïnals dels anys 70 i 80.

L’any 1994 es va unificar amb l’escola Pla de Fornells i van constituir la nova Antaviana. El Ton i Guida és ara un centre d’entitats que encara conserva el nom i l’esperit de l’antiga escola.

Ubicació de l’Escola Ton i Guida: