Església del Mental

L’església de Sant Rafael pertanyia al recinte de l’Institut Mental de la Santa Creu, creat pel doctor Emili Pi i Molist i basat en centres psiquiàtrics pioners. L’arquitecte Josep Oriol i Bernadet va dissenyar el sanatori l’any 1859 i es va construir sota la direcció dels arquitectes Josep Artigas i Elies Rogent.

Després d’anys d’obres, el manicomi va entrar en funcionament el 1889, juntament amb l’església. Es tracta d’un temple simètric d’estil neoclàssic que estava situat al cos central del manicomi. Va ser batejat en honor a Sant Rafael perquè el nom d’aquest arcàngel significa “Déu sana” o bé “medicina de Déu”.

L’església era el centre religiós de les persones ingressades al sanatori i del personal que hi treballava. Era lloc de pregària i d’oració, i els diumenges i festius s’hi feien les misses. Amb l’esclat de la Guerra Civil, uns milicians republicans la van saquejar i se’n van endur tota mena d’objectes de valor. Durant la postguerra va tornar a funcionar, però, a mesura que l’Institut Mental va iniciar el procés de decadència i l’enderroc progressiu dels pavellons, el temple va anar perdent activitat per la disminució del nombre de pacients ingressats. Finalment, l’Institut Mental va tancar l’any 1986. El temple va ser abandonat i va començar un lent procés de degradació.

Ubicació de l’Església del Mental:

Mostra Església del Mental en un mapa més gran