Canyelles

El barri de Canyelles es va erigir sobre les runes de la Guineueta Vella, un conjunt de cases baixes i d’autoconstrucció que s’havia aixecat al primer terç del segle XX als voltants de Can Guineueta. Gran part dels veïns van sobreviure al canvi del barri gràcies al pols amb l’Ajuntament per quedar-se a la zona.

El Pla parcial de la Guineueta, aprovat l’any 1964, va determinar la substitució de la barriada de cases de la Guineueta Vella per nous blocs de fins a 14 plantes i que seguien l’estètica poligonal de l’època. El veïnat, que vivia en carrers sense urbanitzar, sense aigua corrent ni enllumenat, va decidir oferir resistència a un pla que els feia fora del que havia estat el seu barri. L’alternativa que se’ls proposava era traslladar-se al nou polígon de Ciutat Meridiana amb una indemnització de 1.000 pessetes. Però ni estaven contents amb el canvi de zona ni tampoc amb la indemnització, que no els permetia afrontar el pagament dels pisos nous. Per això, encapçalats per la líder veïnal Maria Àngels Rivas, van iniciar una lluita que van acabar guanyant. Van aconseguir que se’ls oferís la compra de pisos al mateix indret, que ara passava a dir-se Canyelles.

La lluita, però, anava més enllà. També van aturar la construcció del que havia de ser el futur traçat de la ronda de Dalt posant-se davant les excavadores, per reclamar que passés deprimida en lloc de convertir-se en una nova Meridiana. I van haver de continuar les mobilitzacions durant anys per aconseguir escoles, un mercat, equipaments cívics, l’arribada dels autobusos i el metro, i, finalment, el cobriment de la ronda de Dalt.

La construcció del que va ser el darrer polígon d’habitatges va modificar completament el paisatge semirural de la zona. La darrera gran transformació és la que ha suposat la rehabilitació dels alts blocs, que ha substituït la carbonatació per colors.

Ús de "cookies"

Aquest lloc web utilitza "Cookies", pot veure la política de "cookies", aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies