El Pont dels Tres Ulls

Des de l’edat mitjana Barcelona s’havia abastit amb l’aigua provinent del rec Comtal. Però a finals del segle XIX, amb el creixement de la ciutat, es necessitava augmentar el cabal i la pressió de l’aigua per tal que aquesta arribés a tota la ciutat. Per això es van projectar un seguit d’infraestructures hidràuliques, com l’aqüeducte alt de Montcada. Aquesta obra, que es va iniciar l’any 1893, havia d’elevar l’aigua i transportar-la per una galeria a través de Collserola fins al barri de Vallcarca, des d’on es canalitzaria cap al centre de la ciutat.

L’any 1917 es va construir una infraestructura clau per posar en marxa aquest projecte, l’estació elevadora coneguda com la Casa de l’Aigua de la Trinitat Vella. El cabal del rec Comtal pujava per un túnel fins a un segon edifici, la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova. En aquest edifici s’emmagatzemava l’aigua en dos dipòsits amb una capacitat per a 10.000 metres cúbics d’aigua.

Muntanya amunt trobem un segon tram de galeria, actualment partit en dos per les obres que es van realitzar posteriorment a la zona. El túnel sortia a la llum en el punt més elevat. Allà es va construir el pont dels Tres Ulls per salvar un barranc a la serra. Malgrat la forta inversió, aquest túnel, que connectava amb Valldaura mai va entrar en servei.

Tot i això, es va convertir en tot un símbol de la zona, ja que la seva situació elevada el feia visible des de tot el barri. També destacava pel seu aspecte, amb tres grans forats circulars, pensats per deixar pas a l’aigua que pogués baixar pels torrents de la muntanya. A la dècada dels 70, però, el pont es va enterrar perquè es considerava perillós per la seva alçària. Fa un temps es va localitzar, soterrat, i allà roman en espera de la seva recuperació.