La Torre del Rellotge
Durant els anys cinquanta la població de Barcelona creixia amb l’arribada de milers d’immigrants vinguts de molts racons de l’estat. La ciutat es trobava massificada i per solucionar-ho les administracions van impulsar promocions públiques d’habitatge social. Al barri de la Trinitat Nova es van projectar promocions del Patronat Municipal de l’Habitatge, de l’Obra Sindical de la Llar i de l’Institut Nacional de l’Habitatge.
L’any 1953 es va inaugurar el conjunt de blocs del Patronat de l’Habitatge, un projecte que incloïa un element que acabaria esdevenint un símbol del barri, la Torre del Rellotge. La torre s’erigia al número 70 del carrer de Palamós, un carrer que en aquells moments es coneixia com el carrer Número 9.
Segons sembla, el ministre de governació Blas Pérez va voler culminar l’edifici situat a la part més alta del barri amb el rellotge. Les esferes es podien veure des de qualsevol racó del barri per la posició, així que els veïns es van acostumar a la seva presència i als tocs de campana. Alguns veïns recorden que, fins i tot, s’havia arribat a conèixer el barri com la Trinitat del Rellotge per diferenciar-se de la Trinitat Vella.
El rellotger municipal era l’encarregat de fer-ne el manteniment, ajudat per un veí del mateix edifici, que un cop per setmana ajustava l’hora del rellotge de corda i posava oli a la maquinària. La jubilació del funcionari va provocar que el rellotge s’aturés durant uns anys, entre 1979 i 1986. A partir d’aquell moment se’n va fer càrrec del manteniment del rellotge l’Associació de Veïns de la Trinitat Nova. Es van canviar les esferes de vidre pintat per unes de metacrilat, i la maquinària de corda per una d’elèctrica. El rellotge va tornar a funcionar la nit de Nadal de 1986 i els veïns van prendre el raïm de Cap d’Any amb les seves campanades.
El final del rellotge, però, és la història d’una lenta agonia. A la degradació del temps s’hi van afegir els robatoris. Primer les campanes, després les busques… Finalment, el 15 d’octubre de 2010 el rellotge s’atura a les 10h del matí i se’n desmunta la maquinària i es guarda per evitar més robatoris. La remodelació del barri, afectat per al aluminosi i carbonatació, va comportar el progressiu enderroc dels blocs del Patronat. Tot i la voluntat de mantenir l’edifici pel valor sentimental que tenia entre els veïns i les veïnes, finalment l’any 2013 l’alt cost que hauria implicat la restauració va fer desestimar aquesta opció i la Torre del Rellotge va ser enderrocada.